domingo, 16 de diciembre de 2007

domingo, 9 de diciembre de 2007

la mirada de l'Anna

Soc una mica mandrosa a l'hora d'escriure, ja fa molt dies que ho volia fer però la veritat és que posar blanc sobre negre allò que penses no és tan fàcil.
Darrerament s'han produït uns fets que ens afecten en menor o major mesura a tots plegats, sobretot els que vivim a Barcelona. Encarar que fa força temps, el primer de tot va ser l'ensorrament del túnel del Carmel. Després, i en poc temps de separació, l'apagada de la llum, els problemes de rodalies que van potar el seu tancament durant molts dies, les clíniques on es practicaven avortaments, les infeccions a la Vall d'Hebron, l'informe PISA sobre l'ensenyament... Sembla com si hagés passat un mal aire sobre nosaltres, o com diria la meva àvia : que hi hagi una ma negre darrera de tot això.
És evident que això ha suposat un terrabastall important, sobretot per la gent que ho ha patit directament, però crec, i sense ànim de treure-li importància, que l'arbre no ens deixa veure el bosc.
Dins del Consell Assessor de la Gent Gran, a on treballem aportant el nostre parer i fent recomanacions per la millora de la qualitat de vida de la gent gran i de retruc de totes les edats. Es veritat que falten moltes coses per conquerir, però nosaltre, la gent gran, que hem viscut situacions molt difícils, hauríem de saber valorar tot allò que s'ha aconseguit fins ara. Sanitat gratuïta per a tothom, ensenyament fins els 16 anys oblgatori, transports, benestar...
Hi ha coses que fallen i s'han de millorar, però també hi ha moltes coses que no teníem i ara en podem gaudir, crec que això no ho hauríem d'oblidar alhora de criticar allò que ha costat tant de tenir.

Anna

viernes, 28 de septiembre de 2007

Desprès d’estar quasi be tot l’estiu sense escriure, ja tinc ganes de tornar a fer les coses que normalment faig. Jornades de treball amb la gent gran, Comissió de Districte, Consell Assessor de la Gent Gran, Consell de Dones de Districte i de la Ciutat, reunió de grups de l’Amistat de la Xarxa de Dones de 50 i més. Implicar-nos en les decisions què ens afecta, en els problemes què ens preocupen no sols a nosaltres, si no també als altres es tenir un compromís amb la vida, compartir preocupacions e iniciatives i participar.
Nosaltres la gent gran tenim coneixements i experiències què podem aportar Aquesta relació amb la gent es molt important, es ajuda ha sentir-nos útils, el poder donar el nostre parer de la vida de la nostra ciutat, i escoltar les opinions dels altres que de tothom podem aprendre. Es molt important tenir la ment àgil i desperta.

jueves, 28 de junio de 2007

Mantenir una bona salut mental

Mantenir una bona salut mental



*Acceptar les limitacions que imposa l’edat.
* Estar actiu i ser participatiu.
* Mantenir el millor grau d’autonomia possible.
* Comunicar-nos i expressar les nostres idees sense passió.
* Sentir-se integrat, i volgut i reconegut.
* Perdonar-nos a nosaltres mateixos i perdonar als demés.
* Estar en contacte amb la realitat.
* Mantenir el bon humor.
* Evitar situacions angoixoses.
* Tenir cura del nostre propi cos.
* Rebre estímuls que mantinguin i despertin les capacitats intel·lectuals i efectives.
* Dormi, descansar i relaxar-te.
* Mantenir actituds positives.
* Pensar i valorar les coses agradables que ens passa.
* Descarregar les tensions, pors i ràbia.
* Ser ordenat.
* Crear un entorn cassola i agradable.
* Acceptar responsabilitat al nostre abast.
* Trobar-se segur i organitzar la nostra vida.
* Acceptar la mort de les persones estimades.


Temes treballats i reflexionats, en els nostres Grups de l’Amistat, de la Xarxa de Dones de 50 i més.

domingo, 10 de junio de 2007

Dones i Llibertats

Dones i Llibertats

Sempre s’ha dit que la llibertat d’un s’acaba on comença la de l’altre, però he descobert al llarg dels anys que ha de ser amb harmonia amb les altres persones

Quan ets infant vols exercí la llibertat fent allò que sempre vols, però, tens els pares o les persones del teu voltant que t’ensenyen que no sempre pots tenir allò que tu demanes. De mica en mica comences a ser presoner de la voluntat dels altres.

Arribes a l’adolescència quant estàs formant i definint la teva personalitat, i és quan sents que les teves llibertats estan a les mans dels demés , és quant, segons el teu caràcter, pots quedar per sempre a mans de la voluntat dels qui t’envolten o be anar prenent consciència que ets tu mateix, que has d’anar buscant en el teu interior la teva pròpia llibertat.

Les dones grans hem tingut difícil, per la nostra educació, fer valer la nostra llibertat. Primer hem hagut de prendre consciència què som persones amb drets i no només amb deures. Hem hagut d’anar trencant lligams que ens oprimien, hem hagut de fer valdrà la nostra autonomia per exercir els nostres drets que ens corresponen sense coacció per part dels altres.

La llibertat total no existeix, m’agrada poder-la compartir amb la família i amb persones del meu voltant, ells també tenen la seva pròpia llibertat.

Per arribar fins aquí ha d’haver respecte, comunicació i entesa amb el del teu voltant.

En definitiva, la llibertat està en el teu interior més íntim, on tu decideixes realment el que vols fer.

Anna García i Cànovas

Escrit per el diari Dones 2007

Districte Sant Martí

viernes, 25 de mayo de 2007

Jornada de Gais, Lesbianes i homes i dones transexuals


El 26 de gener, em van invitar a una jornada de Gais, Lesbianes i homes i dones transenxuals, la vaig trobar molt interesant, perque vaig coneixer la seves vivències i problemàtica amb la societat, que de mica en mica els van aceptan.
Crec que s'hauria de fer més jornades per explicar els entrebancs i que cada vegada més puguessin sentir que el que compta es ser persona, amb tots els drets i deures, indiferentment de la seva sexualitat.

jueves, 24 de mayo de 2007

La solitud

La solitud l'hem de diferenciar, de estar sol, o sentirse sol, evidenment un es pot sentir sol, rodejat de molta gent; i contrà hi pot haber una soledat volguda, perquè els nostres records ens acompanyen.
Les persones som fonamentalment comunitaria, malgrat li sigui necessari estones de silenci o d'isolament. El concepte d'aïllament, sempre negatiu quan prove d'una no acceptació per part dels altres; o d'un tancament personal amb ganes de desentendre's.
Reconèixar que ens neccitem mútuament ens `porta abestar oberts al altres; demanar o oferir ajuda oportunament; a descobrir el valor incalculable d'una amistat vertadera.
Busquem la part positiva que, com totes les coses, pot tenir la solitud, analitzem la nostre por de estar sols.
Els records: no han de ser d'enyorament, Hem de anar assumint la nova situació nova, amb sentit d'agraiment pel temps passat al costat d'una companyia enriquidora, i gaudir dels que encara tenim,fills,nets, amigues...

jueves, 10 de mayo de 2007

De nou per aquí

Fa força temps que no he pogut escriure per raons diverses, però a partir d'ara agafo el compromís amb mi mateixa de fer-o amb més asiduitat.

miércoles, 21 de febrero de 2007

Estrena

Per primera vegada faig servir aquest medi de comunicació i em fa molta il-lussió poder expresar el que veig i el que pensó,visc sola, millor dit no es exactament aixi tinc una estuiante del programa Viure i Conviure i a les nits estic acompanyada i tinc varies activitats i això m'omple molt la meva vida.