jueves, 30 de diciembre de 2010

Finalitzant l'Any 2010

Sempre m’agrada fer una mica de balanç. estat un any de prendre decisions, ja us vaig comunicar en el bloc de setembre que deixava quasi bé totes les meves activitats, e rebut molt mostres d’estimació i alguns records, mentre pugui aniré escrivint ( la meva visió esta bastant fumuda) però augmentant les lletres i amb color em defenso bastant més bé.

Ja han passat les eleccions ja tenim un nou President, esperó que pugui governar amb la confiança que ha rebut en aquestes eleccions i a tots els Consellers els desitjo un bon treball per dur a terme la conselleria que els ha sigut encomanada Crec que tenen dret ha un vot de confiança i els deixem governar.
Que no tinguin tantes critiques com varen rebre alguns Consellers del Tripartit quant encara no havien començat ha dur a terme la seva tasca.

Segueixo amb interès les tertúlies que donen en els medis de comunicació,
m’agrada perquè em sento identificada amb opinions que escolto, però
cada vegada més em sento més confosa amb actituds d’alguns polítics.
M’ha cridat l’atenció que l’han demà de perdre les eleccions al Sr. President Montilla només eren paraules de lloança ha la seva persona, quant estat tot el mandat reben critiques, no només a la seva persona si no a moltes lleis que han sigut aprovades ( Suposo que els partits opositors es el que han de fer)
Si no record malament alguna vegada quant es dirigien al President Montilla, es deixaven de dir President i era el Montilla,

Bé potser es que soc vella i ja començo repapiejar

Encara que el Nadal ja ha passat quedant algunes festes, l’Any Nou i els Reis, ara potser els joves viuen més en Pare Noel però per nosaltres la gent gran en agrada més els Reis a casa els nostres fills i nets continuen la tradició.
US DESITJO UNES BONES FESTES I UN MILLOR 2011.

Anna

jueves, 25 de noviembre de 2010

Eleccions

M’agrada veure els fets que passen al meu voltant des de fora, com una espectadora i miro de ser imparcial i deixar de banda el que senti o pensi.

Des de fa quatre anys, quan van acabar les ultimes eleccions, ja és va començar a fer campanya per les properes, tots plegats, no cal dir ni uns i els altres, m’hauria agradat sentir propostes de millora i que fossin creïbles. Últimament només sento unes promeses que no se com es duran a terme, crec que potser son uns màgics i sortiran d’un barret.
La meva opinió es que ningú a fet bé els deures, el tripartit no ha sabut dir tot el que ha fet. Pel que he anat seguint crec que s’ha dut a terme moltes millores, amb sanitat, educació, escoles bressol, s’ha posat en marxa la llei de la dependència, la gent gran tenim un servei que es la teleassistència i altres coses més, Falta molt per fer, hi ha mancances i hem d’anar reclamant una societat més justa. Com e dit al principi només he escoltat atacs mutus per part de tothom, envers de unir esforç i tots els partits fe pinya i mirar de surtin-se d’aquesta situació (jo diria mundial) atacar sense buscar solucions
Tampoc hi entès la discordia entre els membres del tripartit atacant el govern del que formem part.
Alguns medis de comunicació tampoc han ajudat a motivar i a pensar, més aviat a crear confusió entre tots plegats.
Tot això ha creat un desencís i una falta de motivació per les properes eleccions que ja veurem com aniran.
Desitjo que els propers que surtin per governar ens ajudin a superar l’economia que és el que més preocupa i a recuperar la confiança.

Anna

domingo, 31 de octubre de 2010

Tots Sants

Tots Sants

La nostra associació Xarxa de Dones de 50 i més, cada dimarts els grups de l’Amistat es reuneix i és parla de diferents temes, d’actualitat... vivències personals... conferències.

Aquest dimarts 26 vàrem celebrar una mica avançada la festa de Tots Sants, vam recordar com es va començar a celebrar fins arribar als nostres dies

Ens agradava molt l’ambient amb les parades de castanyeres, la flaire que impregnaven els carrers. Les reunions familiars per pregar segons les famílies i també menjar, moniatos, castanyes, panellets..., d’altres famílies només eren per recordar i menjar...

Les visites al cementiri per netejar portar flors i pregar. (Cada vegada menys)
Les costums segons pobles o famílies, la carbassa hi havia llocs on es buidava la carbassa i posava una espelma. També es parava taula amb coberts per als difunts... Llums per il·luminar les animes del purgatori....

Una companya del grup que sempre ens fa escrits referents al dia va fer un on parlava de la mort, amb sentiment i delicadesa, van haver varies companyes la majoria que no els va agradar que surtis la mort.
És una realitat que ens costa acceptar, tot te un principi i final i nosaltres també el tenim, perquè fugim de acceptar aquesta realitat?

Crec que si i penséssim com un fet final de la nostra vida podríem gaudir més del que tenim, no viure tan angoixats per desitjar tenir coses que moltes vegades no necessitem... S’acabarien els odis, rancúnies... que a vegades ens fan tan infeliços i no ens deixa estimar. No pensem tant en el passat, que ja no es pot canviar, ni en el futur que no sabem com serà, em de viure el present sense tanta angoixa (a vegades es inevitable) gaudim de la vida encara que sigui amb moltes mancances...

Si em sabut sembra, poc o molt haurà collita.

Recordem els que ja ens han deixat donant gràcies per haver-los tingut al nostre costat

Anna

martes, 28 de septiembre de 2010

Barreja d'opinions

Quant de temps fa que no em poso a escriure en el meu bloc, però quant vull opinar sobre algun fet que esta vivint la nostra societat ja n’ha sortit un altre.
Potser faré una barreja opinant amb les noticies que escolto en els medis de comunicació, tertúlies, entrevistes... La veritat al llarg de la meva vida he viscut moltes situacions prou difícils, una guerra, post guerra que no s’acabava mai, finalment desprès de una lluita per la democràcia fa uns anys ja la tenim i vet aquí que ara als menys a mi em sembla que tot trontolla. Els polítics la majoria hi ha vegades més que donar solucions treuen els drapets al sol com vulgarment és diu, la veritat crec que això crea un desconcert que la gent esta més que cansada, i si et deixes portar per tot el que escoltes hi ha un desencís. Uns i altres ens prometen coses per guanyar el poder, però ja som adults i han de saber què venim de temps passats i em viscut situacions adverses com deia al principi, em de tenir el cap mol clar per poder veure la realitat.

Aquí és on vull anar a parar, al llarg de la meva vida on he viscut com molta gent situacions molts difícils sempre e volgut ser critica amb situacions negatives i reclamar els meus drets com a ciutadana, també complir amb els meus deures en vers la societat en que visc, però avui m’adono compte que tot ho caregem als del nostre voltant, polítics, empresaris... culpem als que ens han donat facilitat per gastar diners, i nosaltres que? S’ha sabut dir no? Sabem i em sabut defensar i complir amb la feina que tenen i em tingut ? ens hem plantejat en ser més responsables en el treball ? La administració ja u diu la paraula administren els nostres impostos per tant em de ser més curosos en com es gasten i mirar de no perjudicar-nos els uns als altre.
La gent gran no estem fora d’aquesta responsabilitat.i finalment la vaga del dia 29 jo veig un desconcert amb molta gent, crec que s’hauria de respectar i no obligar els que no u tenen molt clar perquè la seva economia ja esta prou minvada, o no estan d’acord, perquè és creu què no tindran una solució aquestes imposició ens venen de la U.E, amb això no vull dir que es tenia que haver previst i no deixar que s’arribes aquesta situacions.
Amics als meus 81 anys només cobro una pensió de viuda, i vaig començar a treballar als 12 anys era els anys de la post guerra i als dos llocs que vaig treballar com que la meva mare ja treballava era com un favor que en feien, la mare treballava amb llenceria i el meu ofici va ser brodadora i quant em vaig casar vaig continuant brodant. Moltes vegades dono gràcies perquè he après a valorar tot els que el meu marit i jo varen fer per tirar endavant la família ( com molta gent de la nostra època) i continuo buscant la part positiva de la meva vida, que és molta, fills/es, nets/es, família, amics.

Fins i tot ara que he tingut que renunciar ha ser membre del Consell de la Gent Gran, del Consell de Dones i d’altres grups de treball per motius de salut que la tinc bastant minvada, la part positiva és el records dels companys i companyes de tots aquests anys de feina feta entre tots de què la veu de la gent gran ha estat present i ens omple de goig veure que avui moltes d’aquelles opinions donades al llarg del anys s’han fet realitat

Ja veieu com us dic al principi amb aquest escrit hi ha una barreja d’opinions i sentiments, aquestes alçades no s’he fer-lo d’una altre manera.

Anna

sábado, 19 de junio de 2010

Opinions Varies

Cada vegada trigo més a escriure, però quant encara no ha tingut temps d’assimilar una noticia que ja t’arriba un altre, esta tot tan
complicat que no se ven be el què vull expressar.

Nosaltres la gent gran parlant de com anat canviat la manera de viure, com han canviat el valors de les coses, el tenir quant més coses millor sense pensar si realment es necessiten o no, els joves, els no tan joves i ha vegades nosaltres la gent grans també, ens em deixat portar per un estat de benestar fictici i ens em anant enfilar fins arribar ha on estem ara.

Crec que s’ha de fer un canvi de vida i començar a viure la realitat crec que es el moment de fer un nou plantejament i veure si em de tenir tantes coses supèrflues que ens podríem estalviar.

Diuen que els vells o la gent gran ( ha mi no em desagrada la paraula vella u soc i viscut la infantesa, adolescència, joventut i la madures ara soc vella) ens dediquem a donar consells ni molt menys. Per a mi mateixa en primer lloc i per tots i totes joves i vells, tindríem que veure com és la nostra convivència, de respecte, estimació si es més important el tenir o el ser.

Crec què arribat l’hora de fer un canvi per el futur, i fer un nou plantejament de vida.

Bé ja u comentava al principi no se ven ve com vull expressar-me potser i barrejat diferents opinions. Soc vella ja e complert 81 anys.

Anna

miércoles, 17 de febrero de 2010

Noticies varies

Cada vegada el meu bloc es més espaiats, però quant estic a mitges ja surten altres noticies, el grup de comunicació ara no tenim cap micròfon obert on poder comunicar-vos la tasca del Consell de la Gent Gran, però sembla que aviat a BTV tindrem un espai?

Us explicaré les meves noticies que son moltes. Des de el Nadal del 2008 fins avui la meva vida a canviat bastant, he anat tenint contratemps de salut que m’ha deixat bastant malmesa, però com que sempre m’agrada valorar el que tinc quant vaig fer balanç al acabar el 2009 vaig veure la sort que tinc de tenir el cap clar.

Això que em significa? On fallen les meves capacitats buscar la manera de fer servir altres recursos, però no tots els pots suplir, necessito que m’acompanyin em costa molt anar sola per pujar a qualsevol vehicle, per tant em vaig retirant de algun projecte.
Quant estic amb reunions el meu tarannà de participació que sempre e tingut i, jo crec que podria participar m’ofereixo però després quant analitzo la realitat em retiro.
Des de fa un any vaig passant el relleu de la Xarxa de Dones de 5o i més a les persones que porten els grups, sempre he tingut molt bona col·laboració i per aquest motiu avui puc deixar un bon relleu per continuar l’ideari de la Xarxa.
També tinc que anant deixant la meva participació amb reunions, vull fer-lo pensant que tot te un principi i un final i, encara que enyori tot aquest anys de relació i convivència tinc molts bon records que son els que m’acompanyen.
No se si dir fins aviat o fins que em vegi em cor de parlar dels meus sentimens.
Anna