tag:blogger.com,1999:blog-78421525011385770002024-03-13T08:20:18.951-07:00La mirada de l'AnnaUnknownnoreply@blogger.comBlogger36125tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-19771478999623522582011-06-19T10:25:00.000-07:002011-06-19T10:29:59.055-07:00Parlament de CatalunyaAl llarg dels meus 82 anys, e viscut moltes manifestacions i al final sempre hi ha hagut uns grups de violents i exaltats que solament han trencat i així desligitimar el sentit de les demandes <br />Quint espectacle tan violent i desagradable s’ha viscut en el entorn del Parlament de Catalunya, o vaig viure amb molta tristesa. ( Vaig recordar què és la segona vegada que això succeeix, fa uns quants anys també els polítics van ser insultats, i amenaçats a la porta del Parlament) <br />No entenia com varen poder fer el que van fer, acostar-se tan als parlamentaris agredint e insultar pintant la roba i el cap e intentar pegar-los, va ser vergonyós. (No vaig entendrà com no és va fer un cordo de protecció per on havien de passar els diputats)<br />El Parlament l’hem de defensar tothom i ho em de fer per les moltes persones, que han lluitat i alguns han donat la seva vida per aquesta democràcia. Segurament té mancances i no és perfecta, però el què em viscut una dictadura l’hem de continuar defensant. <br />Segueixo donant el meu recolzament als joves, perquè pacíficament i sense aldarulls defineixin les seves reclamacions.<br />Quant vols donar les teves raons del que demanes, si ho dius amb violència pers tota la raó <br />AnnaUnknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-4701302819243550942011-05-24T06:19:00.000-07:002011-05-24T06:20:51.712-07:00Els joves han reaccionatEls joves ja no estan passiu com deien varies persones, quant escoltava aquest comentari o critica, sempre deia, quant els toqui amb ells directament ja és mouran, hi ja arribat aquesta moment.<br />En l’últim bloc, ja deia que em preocupava el mon què és trobarien aquest joves, és la generació que més ben preparada esta. <br />El meu reconeixement per tots ells, i admiració per la responsabilitat dels seus actes. També la resposta ciutadana, crec què és mol important el que estan passant y esperó que continuí. Sempre s’ha dit que els canvis polítics és la ciutadania que els fa canviar,<br />Esperó que segueixen amb les seves assemblees i que nosaltres els i donem tot els recolzament que és mereixen.<br />AnnaUnknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-41383533830332316152011-04-13T06:35:00.000-07:002011-04-13T06:37:41.607-07:00Que esta passantCada vegada trigo més a escriure un bloc perquè jo, que sempre he volgut veure la part positiva del meu entorn, cada vegada em costa més. Els missatges que vam començar escoltant varen ser de retallades en sanitat, educació, cultura, benestar social... Moltes persones que hi parlo diuen el mateix: hi hagut una manca d’informació, perquè aquestes retallades? Quina finalitat tindran... Em rebut missatges que després s’han rectificat, som prou adults per entendre tot el que esta passant en aquesta crisi que tots patim, uns més que altres. <strong>La meva mare que avui seria centenària, ja de jovenalla sempre l’havia sentit dir: “mani qui mani els treballadors som els que ens emportem la pitjor part”. </strong>El que més em preocupa és el món que trobaran els joves quan acabin els estudis, quin treball trobaran? Em pregunto perquè els que han estafat, els que s’han apropiat dels diners, els que continuen tenint uns guanys desorbitats, perquè continuen impunes? També els irresponsables que malversen els diners públics, sanitat, educació, l’estat del benestar... Espero i desitjo que tots es posin d’acord: els que ens governen i els partits de l’oposició. Que treballin més per els ciutadans, deixin de recriminar-se uns als altres i pensin més en les persones i no en el seu “ego”. Sort de les persones que m’envolten, els fills, nets, amics, i de les tantes persones que estimo i m’estimen perquè m’ajuden a continuar veient la part positiva de les coses, i no perdre aquesta il·lusió de viure al final de la meva vida. AnnaUnknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-20494817423045473672011-01-01T20:26:00.000-08:002011-01-01T20:27:27.151-08:00Aquesta vegada no parlaré de els meus sentiments, es la reflexió d’una professora publicat amb un diari local. <br /><br />Catalunya llegeix una mica millor?<br /><br /> En els darrers dies han sortit publicades a la premsa els resultats de l’últim informe PISA de l’any 2009 sobre els nivells educatius en diversos països. Com que els resultats a Catalunya i Espanya en les proves anteriors que havien vist la llum no eren massa positius ni esperançadors, hi havia una certa expectació en el món educatiu i a la societat en general, per conèixer els últims resultats. I el titular de molts diaris ha estat “ Catalunya llegeix una mica millor”.<br /> Els que treballem en l’àmbit de l’ensenyament sabem que cap avaluació és neutre i que es poden fer d’una forma o una altre per obtenir-ne unes conclusions o unes altres, depenent de determinades circumstàncies socials, econòmiques i polítiques. Això no vol dir que les proves PISA no tinguin rigor pedagògic, però crec que cal valorar els resultats amb cautela. Si bé, segons l’avaluació del 2009, els alumnes catalans obtenen resultats significativament millors que en altres edicions, el nivell de comprensió lectora segueix estan per sota del que seria desitjable.<br /> Tothom està d’acord que l’eix principal de l’aprenentatge és el domini de les llengües, ja que llegint, escrivint i comprenent allò que llegim i escrivim, és a dir tenint allò que en podem dir habilitats lingüístiques-orals i escrites- és com podem accedir a les altres àrees del coneixement, i així utilitzar tots els recursos per comprendre el significat dels textos. És ben sabut que l’alumne que va malament en lectura fracassa en els estudis, perquè qui no entén allò que llegeix tampoc es pot explicar bé. L’aprenentatge de la lectura ha de ser una tècnica que un cop adquirida no s’oblidi mai, i la comprensió lectora s’alimenta del coneixement, del vocabulari, de les dades i els gràfics, i evidentment es cultiva en tots els àmbits i a totes les matèries educatives.<br /> Diguin el que diguin les conclusions de l’informe PISA, el gust per la lectura i la comprensió lectora dels nostres estudiants no està passant pel seu millor moment, doncs l’entorn es troba sota el domini del món de la imatge i de la immediates. Vivim en una societat hipermoderna, accelerada, mediatitzada, desorientada i sota l’impacte tecnològic. I en aquest món l’ensenyament i la transmissió de cultura, regits per la societat de la comunicació i el coneixement, hem pujat inevitablement<br /> al tren de la informàtica i hem convertit l’ordinador en un tòtem contemporani<br /> Hi ha l’error de creure que l’accés a la informació significa l’accés al coneixement. A totes les escoles i instituts del nostre país hi ha sales d’informàtica i darrerament portàtils i pissarres digitals a gairebé totes les aules, i vam creure que el factor tecnològic havia de marcar la diferència entre l’educació del passat i la del futur. Passat ja un temps i vist el balanç en alguns centres ens podem adonar que no ha estat així: l’ensenyament i l’aprenentatge és bo o dolent independentment del factor tecnològic, i tenir les aules informatitzades no ens assegura una bona educació<br /> Segurament no hi ha marxa enrere, i l’accés generalitzat a la informació a la xarxa i els recursos digitals a totes les aules seran un fet. Si s’utilitzen correctament potser poden ser la forma de recuperar els estudiants a qui no els agraden els llibres, però en canvi adoren les pantalles dels ordinadors. Els models de transmissió de coneixement han canviat i ara els professors no són els únics dipositaris de l’ensenyament. A l’era dels i-Pads, els e-readers, i totes aquestes noves tecnologies multimèdia que han fet augmentar el componen visual de la comunicació i l’educació, no ens queda més remei que aliar-nos-hi. Però, tornant als resultats de l’informe PISA i acceptant en termes generals que hem reculat en aspectes bàsics com el domini de la lectoescriptura i la comprensió lectora, no ens deixem enganyar per la “pantallocràcia” que marca el nostre nou estil de vida: a la xarxa hi ha recursos extraordinaris però també recursos absolutament nefastos. Les aules han experimentat una gran revolució, però no ens oblidem de recuperar la cultura de l’esforç, la concentració i el domini de la paraula, almenys en situació d’igualtat amb la imatge<br /> Montse EstradaUnknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-16363197695814821792010-12-30T08:26:00.000-08:002010-12-30T08:29:39.354-08:00Finalitzant l'Any 2010Sempre m’agrada fer una mica de balanç. estat un any de prendre decisions, ja us vaig comunicar en el bloc de setembre que deixava quasi bé totes les meves activitats, e rebut molt mostres d’estimació i alguns records, mentre pugui aniré escrivint ( la meva visió esta bastant fumuda) però augmentant les lletres i amb color em defenso bastant més bé.<br /><br />Ja han passat les eleccions ja tenim un nou President, esperó que pugui governar amb la confiança que ha rebut en aquestes eleccions i a tots els Consellers els desitjo un bon treball per dur a terme la conselleria que els ha sigut encomanada Crec que tenen dret ha un vot de confiança i els deixem governar.<br /> Que no tinguin tantes critiques com varen rebre alguns Consellers del Tripartit quant encara no havien començat ha dur a terme la seva tasca. <br /><br />Segueixo amb interès les tertúlies que donen en els medis de comunicació,<br />m’agrada perquè em sento identificada amb opinions que escolto, però <br />cada vegada més em sento més confosa amb actituds d’alguns polítics.<br />M’ha cridat l’atenció que l’han demà de perdre les eleccions al Sr. President Montilla només eren paraules de lloança ha la seva persona, quant estat tot el mandat reben critiques, no només a la seva persona si no a moltes lleis que han sigut aprovades ( Suposo que els partits opositors es el que han de fer)<br />Si no record malament alguna vegada quant es dirigien al President Montilla, es deixaven de dir President i era el Montilla, <br /><br /> Bé potser es que soc vella i ja començo repapiejar<br /> <br />Encara que el Nadal ja ha passat quedant algunes festes, l’Any Nou i els Reis, ara potser els joves viuen més en Pare Noel però per nosaltres la gent gran en agrada més els Reis a casa els nostres fills i nets continuen la tradició. <br />US DESITJO UNES BONES FESTES I UN MILLOR 2011.<br /><br />AnnaUnknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-44134393912769149182010-11-25T08:43:00.000-08:002010-11-25T08:44:49.891-08:00EleccionsM’agrada veure els fets que passen al meu voltant des de fora, com una espectadora i miro de ser imparcial i deixar de banda el que senti o pensi.<br /><br />Des de fa quatre anys, quan van acabar les ultimes eleccions, ja és va començar a fer campanya per les properes, tots plegats, no cal dir ni uns i els altres, m’hauria agradat sentir propostes de millora i que fossin creïbles. Últimament només sento unes promeses que no se com es duran a terme, crec que potser son uns màgics i sortiran d’un barret.<br />La meva opinió es que ningú a fet bé els deures, el tripartit no ha sabut dir tot el que ha fet. Pel que he anat seguint crec que s’ha dut a terme moltes millores, amb sanitat, educació, escoles bressol, s’ha posat en marxa la llei de la dependència, la gent gran tenim un servei que es la teleassistència i altres coses més, Falta molt per fer, hi ha mancances i hem d’anar reclamant una societat més justa. Com e dit al principi només he escoltat atacs mutus per part de tothom, envers de unir esforç i tots els partits fe pinya i mirar de surtin-se d’aquesta situació (jo diria mundial) atacar sense buscar solucions <br />Tampoc hi entès la discordia entre els membres del tripartit atacant el govern del que formem part.<br />Alguns medis de comunicació tampoc han ajudat a motivar i a pensar, més aviat a crear confusió entre tots plegats.<br />Tot això ha creat un desencís i una falta de motivació per les properes eleccions que ja veurem com aniran.<br />Desitjo que els propers que surtin per governar ens ajudin a superar l’economia que és el que més preocupa i a recuperar la confiança.<br /><br />AnnaUnknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-20242176718808401432010-10-31T01:18:00.000-07:002010-10-31T01:20:08.276-07:00Tots SantsTots Sants<br /><br /> La nostra associació Xarxa de Dones de 50 i més, cada dimarts els grups de l’Amistat es reuneix i és parla de diferents temes, d’actualitat... vivències personals... conferències.<br /><br /> Aquest dimarts 26 vàrem celebrar una mica avançada la festa de Tots Sants, vam recordar com es va començar a celebrar fins arribar als nostres dies <br /><br />Ens agradava molt l’ambient amb les parades de castanyeres, la flaire que impregnaven els carrers. Les reunions familiars per pregar segons les famílies i també menjar, moniatos, castanyes, panellets..., d’altres famílies només eren per recordar i menjar... <br /><br />Les visites al cementiri per netejar portar flors i pregar. (Cada vegada menys)<br />Les costums segons pobles o famílies, la carbassa hi havia llocs on es buidava la carbassa i posava una espelma. També es parava taula amb coberts per als difunts... Llums per il·luminar les animes del purgatori.... <br /><br />Una companya del grup que sempre ens fa escrits referents al dia va fer un on parlava de la mort, amb sentiment i delicadesa, van haver varies companyes la majoria que no els va agradar que surtis la mort.<br />És una realitat que ens costa acceptar, tot te un principi i final i nosaltres també el tenim, perquè fugim de acceptar aquesta realitat?<br /><br />Crec que si i penséssim com un fet final de la nostra vida podríem gaudir més del que tenim, no viure tan angoixats per desitjar tenir coses que moltes vegades no necessitem... S’acabarien els odis, rancúnies... que a vegades ens fan tan infeliços i no ens deixa estimar. No pensem tant en el passat, que ja no es pot canviar, ni en el futur que no sabem com serà, em de viure el present sense tanta angoixa (a vegades es inevitable) gaudim de la vida encara que sigui amb moltes mancances...<br /><br />Si em sabut sembra, poc o molt haurà collita.<br /><br />Recordem els que ja ens han deixat donant gràcies per haver-los tingut al nostre costat<br /><br />AnnaUnknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-37220372690911193712010-09-28T02:06:00.000-07:002010-09-28T02:08:14.569-07:00Barreja d'opinionsQuant de temps fa que no em poso a escriure en el meu bloc, però quant vull opinar sobre algun fet que esta vivint la nostra societat ja n’ha sortit un altre.<br />Potser faré una barreja opinant amb les noticies que escolto en els medis de comunicació, tertúlies, entrevistes... La veritat al llarg de la meva vida he viscut moltes situacions prou difícils, una guerra, post guerra que no s’acabava mai, finalment desprès de una lluita per la democràcia fa uns anys ja la tenim i vet aquí que ara als menys a mi em sembla que tot trontolla. Els polítics la majoria hi ha vegades més que donar solucions treuen els drapets al sol com vulgarment és diu, la veritat crec que això crea un desconcert que la gent esta més que cansada, i si et deixes portar per tot el que escoltes hi ha un desencís. Uns i altres ens prometen coses per guanyar el poder, però ja som adults i han de saber què venim de temps passats i em viscut situacions adverses com deia al principi, em de tenir el cap mol clar per poder veure la realitat.<br /><br />Aquí és on vull anar a parar, al llarg de la meva vida on he viscut com molta gent situacions molts difícils sempre e volgut ser critica amb situacions negatives i reclamar els meus drets com a ciutadana, també complir amb els meus deures en vers la societat en que visc, però avui m’adono compte que tot ho caregem als del nostre voltant, polítics, empresaris... culpem als que ens han donat facilitat per gastar diners, i nosaltres que? S’ha sabut dir no? Sabem i em sabut defensar i complir amb la feina que tenen i em tingut ? ens hem plantejat en ser més responsables en el treball ? La administració ja u diu la paraula administren els nostres impostos per tant em de ser més curosos en com es gasten i mirar de no perjudicar-nos els uns als altre.<br />La gent gran no estem fora d’aquesta responsabilitat.i finalment la vaga del dia 29 jo veig un desconcert amb molta gent, crec que s’hauria de respectar i no obligar els que no u tenen molt clar perquè la seva economia ja esta prou minvada, o no estan d’acord, perquè és creu què no tindran una solució aquestes imposició ens venen de la U.E, amb això no vull dir que es tenia que haver previst i no deixar que s’arribes aquesta situacions.<br />Amics als meus 81 anys només cobro una pensió de viuda, i vaig començar a treballar als 12 anys era els anys de la post guerra i als dos llocs que vaig treballar com que la meva mare ja treballava era com un favor que en feien, la mare treballava amb llenceria i el meu ofici va ser brodadora i quant em vaig casar vaig continuant brodant. Moltes vegades dono gràcies perquè he après a valorar tot els que el meu marit i jo varen fer per tirar endavant la família ( com molta gent de la nostra època) i continuo buscant la part positiva de la meva vida, que és molta, fills/es, nets/es, família, amics.<br /><br />Fins i tot ara que he tingut que renunciar ha ser membre del Consell de la Gent Gran, del Consell de Dones i d’altres grups de treball per motius de salut que la tinc bastant minvada, la part positiva és el records dels companys i companyes de tots aquests anys de feina feta entre tots de què la veu de la gent gran ha estat present i ens omple de goig veure que avui moltes d’aquelles opinions donades al llarg del anys s’han fet realitat<br /><br />Ja veieu com us dic al principi amb aquest escrit hi ha una barreja d’opinions i sentiments, aquestes alçades no s’he fer-lo d’una altre manera.<br /><br />AnnaUnknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-79607233446964983492010-06-19T23:27:00.000-07:002010-06-19T23:29:39.285-07:00Opinions VariesCada vegada trigo més a escriure, però quant encara no ha tingut temps d’assimilar una noticia que ja t’arriba un altre, esta tot tan<br />complicat que no se ven be el què vull expressar.<br /><br />Nosaltres la gent gran parlant de com anat canviat la manera de viure, com han canviat el valors de les coses, el tenir quant més coses millor sense pensar si realment es necessiten o no, els joves, els no tan joves i ha vegades nosaltres la gent grans també, ens em deixat portar per un estat de benestar fictici i ens em anant enfilar fins arribar ha on estem ara.<br /><br />Crec que s’ha de fer un canvi de vida i començar a viure la realitat crec que es el moment de fer un nou plantejament i veure si em de tenir tantes coses supèrflues que ens podríem estalviar.<br /><br />Diuen que els vells o la gent gran ( ha mi no em desagrada la paraula vella u soc i viscut la infantesa, adolescència, joventut i la madures ara soc vella) ens dediquem a donar consells ni molt menys. Per a mi mateixa en primer lloc i per tots i totes joves i vells, tindríem que veure com és la nostra convivència, de respecte, estimació si es més important el tenir o el ser.<br /><br />Crec què arribat l’hora de fer un canvi per el futur, i fer un nou plantejament de vida.<br /><br />Bé ja u comentava al principi no se ven ve com vull expressar-me potser i barrejat diferents opinions. Soc vella ja e complert 81 anys.<br /><br />AnnaUnknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-24942132452438735752010-02-17T09:38:00.000-08:002010-02-17T09:40:16.405-08:00Noticies variesCada vegada el meu bloc es més espaiats, però quant estic a mitges ja surten altres noticies, el grup de comunicació ara no tenim cap micròfon obert on poder comunicar-vos la tasca del Consell de la Gent Gran, però sembla que aviat a BTV tindrem un espai?<br /><br /> Us explicaré les meves noticies que son moltes. Des de el Nadal del 2008 fins avui la meva vida a canviat bastant, he anat tenint contratemps de salut que m’ha deixat bastant malmesa, però com que sempre m’agrada valorar el que tinc quant vaig fer balanç al acabar el 2009 vaig veure la sort que tinc de tenir el cap clar.<br /><br />Això que em significa? On fallen les meves capacitats buscar la manera de fer servir altres recursos, però no tots els pots suplir, necessito que m’acompanyin em costa molt anar sola per pujar a qualsevol vehicle, per tant em vaig retirant de algun projecte.<br />Quant estic amb reunions el meu tarannà de participació que sempre e tingut i, jo crec que podria participar m’ofereixo però després quant analitzo la realitat em retiro.<br />Des de fa un any vaig passant el relleu de la Xarxa de Dones de 5o i més a les persones que porten els grups, sempre he tingut molt bona col·laboració i per aquest motiu avui puc deixar un bon relleu per continuar l’ideari de la Xarxa. <br />També tinc que anant deixant la meva participació amb reunions, vull fer-lo pensant que tot te un principi i un final i, encara que enyori tot aquest anys de relació i convivència tinc molts bon records que son els que m’acompanyen.<br />No se si dir fins aviat o fins que em vegi em cor de parlar dels meus sentimens.<br /> AnnaUnknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-55812718677917642582009-12-13T00:34:00.000-08:002009-12-13T00:35:26.350-08:00Balanç del any 2009<br />Aquest mes de desembre farà un any que vaig perdre la visió de ull esquerra i actualment el ull dret què és l’únic que i veia ara també a tingut problemes i he perdut alguna visió, això amb altres varies mancances em fa esta bastant limitada.<br />Fen balanç de aquest any que acaba encara tinc que donar gràcies per altres fets que he viscut. Al complir els 80 anys la festa inoblidable que em van preparar els fills/es i nets/es els amics, els grups de la Xarxa i sobre tot el sentir-me tan estimada.<br />El dia 3 de desembre d’enguany vaig rebre la Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona, quant em van comunicar que a petició del equip de govern del districte de Sant Martí, s’hem concedia la medalla, primer vaig pensar que no podia ser, però després vaig fer un balanç de tots aquest anys i, perquè vaig començar.<br /> Una persona molt estimada ens va deixar quant tenia 14 anys deia que trigava ha fer-se gran i que volia dedicar-se el seu temps i saber, als més desvalguts sobre tot els nens.<br />Vaig anat donant voltes i vaig fer una reunió familiar marit, fills i (amb un nadó una nena de un any) els vaig proposar que si tots col·laboraven jo miraria com fer que aquest desix que el nostre fill i germà tenia es perdés no seria del tot com ell volia i així van començar fa 39 anys <br />Avui ja no tinc el meu marit, però sense la seva ajuda en tot moment i la dels fills i tantes persones que s’han involucrat amb tot el que hem pogut dur ha terme durant tants anys.<br />L’hi rebuda amb molta il·lusió i l’hi dedicat ha tots i a totes que han fet possible fer realitat un desix d’un noi de 14 anys.<br />Per tant aquest any 2009 i hagut de tot i considero que estat més positiu que negatiu.<br /><br />Us desitjo pau i joia <br />AnnaUnknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-9272895897866591742009-11-19T03:20:00.000-08:002009-11-19T03:21:43.617-08:00Nou CursNou curs<br /><br />Ja em començat un curs nou, com la mainada, ens tornem a trobar a les reunions del Consell de Gent Gran, també el Consell de Dones i també amb els 2 grups de tertúlia de la Xarxa de Dones de 50 i més.<br />Em tingut el primer plenari del CGG, però vull fer un breu comentari del II Congres de les Dones que es va celebrar el mes d’octubre amb l’assistència de 1700 dones i, el seu fil conductor era “ Les dones agents de transformació social.”<br /> Estat un treball de mesos, la seva temàtica era, ciutadania, cultura, espais públics i vida quotidiana, temps i treball, en el congres es van recollir 500 propostes per millorar la ciutat des de la mirada de la dona. La nostra associació de dones grans també va participar, malauradament els medis de comunicació no van fer gaire ressò, les accions i pensaments de les dones continuant bastant invisibles, en general falta la perspectiva de gènere en periòdics, ràdios i televisions, demanem a les més joves que son les que han de agafar el relleu el mateix que nosaltres vàrem fer.<br />Avui tenim moltes oportunitats per fer sentir les nostres veus, els Consell de Gent Gran, els Consells de Dones, grups de treballs de diferents temàtiques, les noves tecnlogies... on podem col·laborar i participar amb les nostres suggeriments que val reconèixer que al llar dels anys podem constatar que em anant avançats amb les nostres demandes. Som ciutadans de drets i deures i em de fer valer la nostra veu.<br /><br />AnnaUnknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-59263216926923764282009-08-12T02:53:00.000-07:002009-08-12T02:54:21.342-07:0080 aniversari<br /><br />El dia 6 de juny va ser un dia inoblidable, els meus fills, filla, joves, gendre, nets i netes. em van preparar una festa sorpresa, per celebrar el 80 aniversari.<br />Creia que anava al dinar que fem cada final de curs (ja fa 33 anys) amb els amics del “Grup el Dimecres”.<br />Vaig entrar a les fosques i al moment es van encendre les llums, i vaig veure tantes persones estimades, família, amics, amigues...allà juntes, va ser tan inesperat que la meva filla em va haver d’abraçar per que reaccionés de la emoció...<br />Va ser una festa on els records de tota una vida a través de Power Points van estar presents, fotografies, escrits entranyables, àlbum de fotos...<br />Una de les netes, la Mireia, que estava a Itàlia estudiant, no va poder venir, i a través de la pantalla vam fer un itinerari turístic per Roma visitant monuments i paisatges molts macos (em va semblar que m’hi trobava de debò). <br />La sala era plena d’escrits amb paraules per l’Anna.<br />Dinar, pastis, regals, plantes...<br />No puc explicar tot el que vaig sentir, el que si que puc dir és que m’ha donat una força d’ànims, de pau i serenitat per seguir al camí que em queda per fer. <br />A la meva vellesa puc sentir l’escalf de l’amor rebut i donat, “dono gràcies a Déu” tot recordant aquelles persones tan estimades, marit, fill, pares, germans, amics... que ja no hi son i què han compartit la meva intensa vida. <br /><br />AnnaUnknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-11641498510760587852009-06-23T02:33:00.000-07:002009-06-23T02:39:12.748-07:00La SoledatTots coneixem persones que viuen soles, però això no els impedeix de relacionar-se, de disfrutar i compartir, ajudar als altres i si cal deixar-se ajudar.<br />N’hi ha, però, que pateixen extremadament aquesta soledat, ho viuen com una desgràcia, no gaudeixen del seu entorn. n’hi ha que estan acompanyats, s’he senten molts sols<br /><br />L’estat de soledat pot ser buscat o desitjat per diferents motius:<br /> Reflexió, estudis, o independència, llibertat dels seus actes. Però en general, tots tenim necessitem sentir-nos acompanyats.<br />La forma en cada persona viu la seva vellesa està estretament<br />relacionada en com ha viscut la vida. De la manera en que s’afronti, quan encara s’és relativament jove, ”el estar sol”<br />dependrà l’acceptació de les pèrdues, quan arribin.<br /><br />Hi ha u gran nombre de dones que viuen soles.<br />Aquesta situació imposada per la mort o separació de la parella, i també per l’absència dels fills de la llar, fa trontollar a la dona tot el sentint de la vida dedicada amb cos i ànima a la seva família.<br /><br />Els homes també pateixen la soledat en començar la jubilació troben a faltar els companys i actualment quan es queden amb paro relativament joves. Hi ha que cauen en una depressió.<br /><br />Cal sortir d’un mateix, interessar-se per les petites coses de cada dia, i per les persones, buscar noves amistats, relacions, activitats, i també aprofundir dins d’un mateix. Sentir-se viu en el món en constant canvi.<br /><br />Gaudir dels bons records., de les vivències passades i per descomptat del presents. Tot això ajuda a viure amb companyia <br /><br />Avui en dia la vellesa s’ha allargat. Cada vegada tens més mancances, no et pots valer com u feies temps enrera, però si tens la sort de tenir el cap clar, pots buscar i suplir les limitacions amb altres recursos.<br />La gent gran som conscients de l’època que ens toca viure, l’hem d‘acceptar donant facilitats els del nostre costat <br />Molta gent gran quan al final te que anar a una residència és quant viu realment la soledat... Enyora la família. AnnaUnknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-35725930773990189082009-05-12T01:02:00.000-07:002009-05-12T01:07:29.445-07:00Sant JordiCom que escriure a vegades hem costa una mica, encara que han passat dies, volia comentar aquesta festa tan arrelada com es Sant Jordi.<br /><br /> Es un dia diferent, tot es festa i alegria, parades de roses i llibres no solament a la Rambla i els seus voltants, cada vegada més es va ampliant, al diferents barris de Barcelona parades de llibres i sobre tot Roses, escoles, instituts, casals, associació...<br /><br />La Xarxa de Dones de 50 i més amb els dos grups de dones grans, que funcionen molt activament, amb edats des de 65 a 87 anys, cada any les animem a que escriguin algun poema o que busquin amb llibres poemes per llegir, les dones grans dels dos grup que tenim a la Xarxa han descobert que poden escriure un poema o fer un relat en prosa, tenim escrits que em anant recullin amb els anys, que nosaltres valorem molt.<br /><br />La dona gran que a dedicat part de la seva vida a la família renunciant a ella mateixa per que els dels seus voltant, marit, fills, pares... estiguessin ben atesos i tinguessin les seves necessitats cobertes i el seus espai. Ara es el seu moment, han descoberts que poden realitzar moltes coses que mai havien pensat que les podrien fer ( entre aquestes dones estic jo mateixa) algun somni de joventut, que va quedar aturat, per diferents motius coses impensables.<br /><br />També, tenim un taller de lectura, vam començar amb un grup, actualment ja som dos. potser el llegir algun llibre quant teníem un espai per nosaltres si que u havíem fet, però es quedava només amb això. Ara podem parlar dels personatges d’aprofundir amb l’argument de valorar els escrits que llegim es molt enriquidor... <br />Obert a tothom i a totes les edats, tenim un concurs literari, que celebrem el certament el mateix dia de Sant Jordi, Aquest any estat el IX Concurs Literari de Sant Jordi. La nostra Xarxa som dones gran, però, amb molta marxa.<br /><br />AnnaUnknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-90670526335084575322009-03-20T05:00:00.000-07:002009-03-20T05:02:16.032-07:00Les dones grans sabem molt de les criisXerrada que vaig donar al “Grup de l’Amistat” de la Xarxa de Dones de 50 i més<br />El mes de març celebrem el mes de la dona treballadora.<br />Sempre aquest mes recordem fets que les dones han dut a terme i com la dona a tingut al llarg de l’historia un paper important encara que a vegades no estava reconegut la seva aportació. Avui la dona a deixat de ser invisible.<br />Cada dia ens aclaparen amb tantes noticies referent a la crisi, que he cregut oportú poder recordar i comentar amb vosaltres aquesta problemàtica. Nosaltres la gent gran al llarg dels anys em viscuts bastants crisis. Veníem d’una postguerra llarga, vam tenir que mirar molt com arribar a final de mes amb els ingressos a vegades molt just per cobrir les principals necessitats familiars, havíem de tirar endavant i sortir-se’ns com podíem.<br />No cal dir què vam aprendré a compra a termini i fins que no pagàvem una no compràvem un altre, (havíem de firmar un munt de lletres) Les dones sobre tot, que era les que dúiem l’economia havíem de fer miracles per arribar a final de mes.<br />Va ser molt dur... tan homes com dones no em volgut que els fills u tingesin com nosaltres o vàrem tenir. Els vam ensenyar que els diners s’havien de gastar amb mesura ( als fills els i deia que no em dolia mil pessetes ben gastades, però si una desaprofitada )<br />Van tenir sort. No teníem tants medis de comunicació on els anuncis ens invitaven a comprar amb unes facilitats increïbles quant anaves a un banc per demanar un crèdit si no teníem un bon avalador no et donaven el crèdit<br />De la nostra generació ençà, ara ja és la tercera o la quarta, tothom s’ha enlluernat amb tantes facilitats per gastar els diners.<br />Temps enrera no fa pas massa els bancs donaven tantes facilitats amb crèdits per compra pis, cotxe, vacances, que es podien pagar a llarg termini.<br />Per nosaltres la gent que hem viscut tantes crisis, ens ha servit per donar un valor al diner i mirar de gastar el que realment era o és necessari i actualment hi ha moltes persones amb una pensió molt minsa fa miracles per arribar a fi de mes i algunes encara mira d’ajudar als fills quant tenen problemes.<br />No volem que això sigui un model de vida com nosaltres em viscut, em renunciat a moltes coses per que vosaltres els més joves tinguéssiu un mon millor, però, si que no us deixeu enlluernar i caigueu en el parany de gastar el que no teniu.<br />Desitgem que d’ara endavant no pugin jugar amb les il·lusió de les persones, que sapigueu valorar el que de veritat és necessari i no crear unes expectatives que no es poden complir <br /> <br />AnnaUnknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-58427385890733920202009-02-17T02:03:00.001-08:002009-02-17T02:03:23.485-08:00Agraïment<span style="color: rgb(255, 0, 0);">Agaïment<br /></span><br /><span style="color: rgb(51, 0, 51);">Torno ha parlar del Nadal,</span> encara que estem en el mes de febrer, però, aquest Nadal també estat molt especial, la meva salut és va veure molt malmesa.<br />Vàrem ser uns dies difícils, però al tenir al meu voltant els fills i nets i sentir-me tan estimada, va ser una ajuda per acceptar el que em passava.<br /><br /><span style="color: rgb(0, 102, 0);"><span style="color: rgb(51, 0, 51);">Avui puc tornar escriure i expressar</span> el meu agraïment</span> per tota l’estimació i dedicació que he rebut, fills, nets, família, amics... Tot aquest entorn m’ha donat ànims i força per aquesta restricció i falta d’independència.<br /><br />El meu agraïment al Hospital de Sant Pau on vaig estar ingressada, pavelló Sant Miquel, sala Sant Josep, metges, infermeres, auxiliars, tota l’atenció rebuda, sempre amb un somriure i paraules amables.<br /><br />E perdut la visió del ull esquerra, ara tinc que acostumar-me amb unes distancies noves, però com d’ara endavant és el que hi ha no em vull acoquinar, i accepto la nova limitació( ja en tinc d’altres)<br />Les persones grans que vivim soles, no ens podem acovardí hem de mira la manera d’anar suplint les mancances, hem de fer servir el nostre ingeni i si el nostre cap ens u permet<br /><br />Vull continuar col·laborant amb diferents activitats sempre què les meves capacitats u permetin.<br />Quant a la nit em quedava sola a la habitació del hospital donava gràcies, per tot el amor què rebia i només amb venia al pensament unes frases què diu<br /><br />“La mesura de l’amor és estimar sens mesura”<br /><br />AnnaUnknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-67284589850728536942008-12-16T15:07:00.001-08:002008-12-16T15:08:19.093-08:00NadalDesembre, es un mes important, molta lluminària als carrers, fira de Santa Llúcia pessebres, arbres, Papa Noel... Dies de compres, preparant les festes de Nadal.<br /><br />Hi ha persones que diuen que voldrien que aquestes festes no arribessin, que no els hi agraden u entenc són uns dies que desperten molts sentiments, ens han deixat persones molts estimades i es fa molt feixuc tenir que celebrar el dinar de Nadal.<br /><br />Fa molts anys per aquestes dates sens va morir un fill, el dolor, la tristesa i el buit que ens va deixar una persona tan estimada va ser molt dur, teníem dos nois i una nena molt petita.<br />S’apropava el mes de desembre, que faríem, el meu marit i jo van parlar molt vam plorar també molt, com feien amb aquestes festes. Faríem el pessebre?<br />Faríem el dinar de Nadal? Vindrien els Reis? Ens va costa molt arribar al que vàrem decidir, vam voler que aquestes dates encara que fos un esforç massa gran l’havíem de fer, si el primer any no u feien no el podríem fer mai més.<br />No cal dir com va ser aquells dies tan els fills com nosaltres vàrem tenir que fer un esforç molt gran.<br />Ara ja visc sola, però aquestes festes les continuem celebrant perquè el poder gaudir dels fills, nets, família, amics ja es una festa , donant gràcies a Déu per els que i som i també per els que ja ans han deixat, en els nostres cors sempre estant present, agraint tots els anys que em gaudit de la seva companyia.<br /><br />Desitjo Pau i Joia per a totsUnknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-33415896204979459442008-10-28T07:31:00.000-07:002008-10-28T07:43:06.785-07:00Radio 4Ja sortim a entena els dissabtes. El Consell de Assessor de la Gent Gran de Barcelona, des de mitjans de setembre esta presents a l’antena de Radio 4. els dissabtes de 16/00 a 17/00 h, fan un programa on es parla de diferents temàtiques de la gent gran.El grup de comunicació: dona a conèixer els acords de la II Convenció de les Veus de la Gent Gran de Barcelona,L’aportació del GAGG i dels Consells de Districte, visualitzar el programa de participació en diferents grups de treball, serveis socials, dependència, maltractaments, famílies salut, habitatges, tecnologia, memòria històrica....i molts més.Fa molt de temps què demanàvem estar presents en els medis de comunicació, perquè es conegués la tasca què s’està fent i es fa.La gent gran som ciutadans actius, volem un envelliment actiu, estar en el dissenys, i avaluació dels projectes,Radio 4 Cada dissabte de 16 a 17 hores<br /><br />AnnaUnknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-71936737185654338632008-09-29T08:30:00.000-07:002008-09-29T08:34:09.246-07:00Una mirada a la immigració...Ens trobem davant d’uns reptes que afecten la nostra la nostra societat: La immigració. Nosaltres ens consideràvem persones no racistes quan estava tan lluny, però ara que ja són aquí... Volem dissimular el nostre rebuig i molts dels comentaris són: “ Si jo no dic que no vinguin , però... Vénen a treure el treball de les persones d’aquest país... A ells els i donen recursos i nosaltres què... Si no i posen mesures ens envairan...” Els mirem amb desconfiança perquè a vegades les notícies que rebem són d’alguna malifeta i ens costa mirar-los com a persones que tenen el ret de viure com a ésser humans. No vull generalitzar; hi ha moltes persones i entitats que els ajuden quan els coneixen i saben de les seves vides i mancances, i perquè han vingut exposant la seva vida amb pasteres o camions amuntegats com bestioles. Vénen fugint de la misèria dels seus països d’origen. Tinc el do de pensar. No sempre encerto. Però aquest tema m`ha fet reflexionar i plantejar-me; de quants punts d’Espanya som els 6.000.000 o més de catalans? Els pares o avis, d’on son? Andalusia, Gallecs Extremadura, Castella, Múrcia, etc., Com van acollits? Van viure també el rebuig? Avui som la tercera o la quarta generació d’aquells emigrants que hem fet créixer Catalunya i que estimem la nostra terra.Però, també és cert que, hi ha persones que, vivint a Catalunya, no accepten ni la terra on viuen ni la nostra cultura . Si volem una societat més justa i solidària, els polítics i governants són els que tenen l’obligació de resoldre la seva legalització i vigilar aquest empresaris que els exploten. Nosaltres fem l’esforç per acceptar els nous ciutadans; no vénen a treure res. Al contrari, fan feines que ningú vol fer. Crec que és una tasca que l’hem de fer entre tots. S’han de plantejar i elaborar estratègies per afrontar els nous models de ciutadans. Ajudem als nouvinguts a conèixer i acceptar el país on es troben. Ha de ser possible una bona convivència entre diferents cultures. L’emigració no a de ser motiu de marginació. El principi de la dignitat humana s’ha de defensar en totes les situacions. L’aprenentatge d’acceptació s’ha d’iniciar a l’escola i família.Aquest escrit és va publicar al diari “Dones de Sant Martí” el març del 2002.<br /><br />AnnaUnknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-61574159746153342172008-09-21T01:27:00.001-07:002008-09-21T01:27:31.421-07:00Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-32752354307403797592008-07-28T14:39:00.000-07:002008-07-28T15:01:16.146-07:00Plenari del Consell de la Gent Gran de BarcelonaCom sempre vaig amb retard a entrar al meu bloc, però els finals de curs anem molt atapeïts de feina; reunions, berenars...<br /><br />El dia 27 de maig de 2008 a les 19,00h en el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona es va celebrar el plenari del Consell Assessor de la Gent Gran.<br />El motiu era la Constitució del nou plenari del Consell ampliat El Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona és l’òrgan consultiu i de participació de l’Ajuntament de Barcelona, referent a les polítiques de millora de benestar i qualitat de vida d’aquests sector.<br /><br />El primer Consell de la Gent Gran, va ser aprovat per Decret d’Alcaldia el 1 de juny del 1990.<br /><br />A partir de diferents revisions i amb acords presos en diferents congressos de gent gran i amb les darreres Convencions de les Veus de la Gent Gran de Barcelona és va fer una proposta de millora i ampliació del Consell amb nous membres (pendent d’aprovació)<br /><br />Com ha membre durant 8 anys representant la Comissió/Consell de la Gent Gran del Districte de Sant Martí, ha estat una experiència molt positiva, el poder participar i valorar les perspectives de les polítiques de la nostra ciutat per a la gent gran i de retruc pel total de la ciutadania. Moltes vegades quant la gent que t'envolta la notes desanimada i et fa saber les seves queixes perquè allò que necessita no pot tenir-lo, has de dir què és veritat, que encara falten recursos, per poder fer-los afectius amb l’agilitat que els demandats ho necessiten, això em fa mirar enrere i fer un balanç de totes les coses que s'han guanyat i millorat, que val la pena totes les hores que cada membre del consell hem dedicat als grups de treball, i reunions on les nostres opinions referents als aspectes de benestar social, econòmic i cultural, son escoltades i valorades.<br /><br />Amb aquest nou consell quant (sigui aprovat ) la meva participació serà a títol personal com a membre de la permanent. Nosaltres la gent gran venim d'una època què va ser difícil per tirar endavant, amb moltes mancances culturals, econòmiques i de llibertat, aquestes vivències i experiències que cada u ha viscut amb circumstàncies diferents. La nostra visió de la realitat que ara ens toca viure, encara què és diferent, ens dona la oportunitat de participar i que les nostres propostes siguin escoltades i quant més entitats i grups estiguem presents amb grups de treball.<br /><br />En els grups de dones que tenim a la Xarxa de Dones, quant parlem de mancances, també parlem del que tenim i ens adonem que si que hem millorat amb moltes coses, i que som ciutadanes de drets i deures i que hem de continuar fen sentir les nostres veus.<br /><br />Normalment les persones parlem més de les coses negatives i no sabem valorar les positives hem de fer un esforç i no caure en el desànim i més ara amb què és presenta una realitat bastant crua<br /><br />Anna<br /><br />Barcelona 28 juliol 2008Unknownnoreply@blogger.com27tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-70473079210944694332008-05-24T01:58:00.000-07:002008-05-24T02:09:37.762-07:00La nostra Associació<strong>Xarxa de Dones de 50 i més</strong><br />La Xarxa de Dones de 50 i més, és constitueix com associació l’any 1996 a Barcelona, arrel de les Jornades Europees de ones Grans Celebrades a An Grianan (Irlanda) en les quals es van prendre acords de constituir Xarxes de Dones Grans a ’Europa, com a objectiu de desenvolupar polítiques i canvis a tots els nivells, tant per la investigació, la discussió i el saber de les dones grans.<br /><br />Però l’equip de dones que decideix constituir formalment la Xarxa, te una llarga història al darrera seu, de treballs ens grups informals. A l’any 1985 a la parròquia de Sant Lluís Gonzaga del Barri de Sant Martí, inicien tot un treball de voluntariat amb Gent Gran. Mes tard i a través d’ Escola de Vida es crean els grups de l’amistat. Es definien ja en aquells moments com a grups laics, dedicats a treballar pel creixement personal i potenciar les relacions humanes<br /><br /><strong>Què volem?</strong><br /> Fer una escala de valors del seus problemes<br />Promoure l’intercanvi de coneixements i habilitats de les dones grans.<br />Reconèixer els nostres drets, defensar el dret a la formació a la cultura.<br />Lluitar contra els estereotips de les dones grans, per raons de gènere i edat.<br />El reconeixement de que l’edat forma part d’un cicle vital de les persones, recuperar coneixements adquirits al llargs dels anys donant-li valor històric<br /><strong></strong><br /><strong>Grups de l’Amistat</strong><br /><strong></strong><br />· Parròquia de Sant Lluís Gonzaga ( 21 anys en actiu)<br />Casal Joan Casanelles ( 13 anys)<br /><br /><strong>Què fem:<br /></strong>Tertúlies, debats, participem en campanyes, cine Fòrum, temes de salut, taller de memòria, risoterapia....<br />Activitats<br />Concurs Literari Sant Jordi, enguany hem dut a terme el VIII.<br />Em començat un Saló de Lectures,<br />Treballem amb projectes de gent gran<br />Estem amb el Consell Assessor de la Gent Gran,<br />Consell de Dones de Barcelona ...<br /><br /><strong>La nostra adreça es </strong><br />Plaça Joan Casanelles, s/n (Casal)<br />Districte de Sant Martí<br /><br />AnnaUnknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-69863810088264770272008-04-30T04:01:00.000-07:002008-04-30T05:01:06.609-07:00Recuperant la memoriaEm van invitar, junt amb d'altres persones, a participar en en el "Archivo de la Eperiencia". Va ser interessant, i al mateix temps una mica nova: càmeres de televisió, fotrògafs, bastants micròfons d'algunes emissores de radio...<br /><br />Els records del temps passat hi ha persones qe no els agrada perquè no volen amb coses desagradables o que els han fet patir. Si què és veritat que moltes vegades son records tristos i de patiment. També algunes persones diuen que només es parla de la banda republicana, és veritat,però durant molts anys només hem sabut un aversió.<br />Jo penso que els passat ens marca el futur si volem aprofitar les experències viscudes.<br />Per a mi, el recordar la guerra que que vàrem patir amb la visió de de la persona adulta que soc ara, m'ajuda a analitzar-la amb imparcialitat.<br /> Se que es van cometre barbaritats i morts injustes per els dos bàndols, que una guerra, dona opurtunitats,a aquelles persones que, tenint enveja o odis guardats en el seu interior, poden fer servir la seva revenja, denunciant i acusant perquè tot l'odi que han guardat en el seu interior trobi la manera de fer la seva venjança.<br /> Però, això no treu importància a totes les morts durant la guerra i la postguerra, tot el que ens va tocar patir, la manca d'aliments, fins l'any 1952 no és van retirar les cartilles per a recollir, a base de cupons, pa, oli, llegums... La repressió, amb molts sentits, i la llibertat d'expressió per parlar la nostra llengua.<br /><br />Quant vam tornar a l'escola, els nostres estudis en catala els várem tenir que oblidar radicalment, d'un dia per l'altre tot va ser amb castellà, i per a mi personalment, adaptar tot el que havia après en una llengua i passar-ho a una altra, va ser molt fort.<br /><br />AnnaUnknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7842152501138577000.post-53834834678785090192008-03-18T02:10:00.000-07:002008-03-18T02:11:40.440-07:00Estat visitant la mostra del metro, Estació de la Universitat (l2) “Refugi” hi havia gent de totes les edats, molta gent gran, entre nosaltres recordàvem aquells anys què ens van tocar viure, com és de cruel una guerra civil, el enfrontament de germans què estaven separats uns a la banda dels que van iniciar la guerra, els altres a la banda Republicana aquell dia del 16 al 18 de març no vam tenir descans va ser continuat els milers de bombes què van llançar sobre nostre. Jo recordo haver sentir dir al més grans que cada quatre hores venien els avions a deixar anar les bombes.<br />M’ha emocionat tots els records que aquesta visita m’han produït. El udolar dels gossos abans que escoltéssim les sirenes ,els serè i vigilants( que de nit eren els que ens obrien el portal de casa ) feien sonar els xiulets, avui quant escolto un xiulet tocat amb insistència amb em fa sentir malament, també la sirenes de bombers i ambulància<br />( jo tenia 9 anys i segurament en el meu inconscient, el record d’aquests so està present.<br /><br /> La mare patia molt per donar-nos menjar. Com altres dones es passava la nit fen cua al Mercat de Santa Caterina. Encara que vinguessin a bombardejar, no es movia ni una del lloc, per tal de no perdre la tanda.<br /><br />D’aquestes dones que treballaven a la reraguarda de la història no se’n parla, però van ser unes persones molts fortes, unes heroïnes que lluitaven fins el darrer alè per a la subsistència de les família. La mare i d’altres dones, anaven allà on fos per obtenir aliments. Si sabien d’un poble proper on algun pagès es hi podria vendre una mica de menjar, s’hi arribaven caminant durant hores per la via del tren, perquè no en coneixien el camí. S’hi havia de deixar de menjar elles per alimentar-nos a nosaltres, així ho feien.<br /><br />Un record molt especial per totes aquelles dones.Unknownnoreply@blogger.com2