Recuperant la memoria

Em van invitar, junt amb d'altres persones, a participar en en el "Archivo de la Eperiencia". Va ser interessant, i al mateix temps una mica nova: càmeres de televisió, fotrògafs, bastants micròfons d'algunes emissores de radio...

Els records del temps passat hi ha persones qe no els agrada perquè no volen amb coses desagradables o que els han fet patir. Si què és veritat que moltes vegades son records tristos i de patiment. També algunes persones diuen que només es parla de la banda republicana, és veritat,però durant molts anys només hem sabut un aversió.
Jo penso que els passat ens marca el futur si volem aprofitar les experències viscudes.
Per a mi, el recordar la guerra que que vàrem patir amb la visió de de la persona adulta que soc ara, m'ajuda a analitzar-la amb imparcialitat.
Se que es van cometre barbaritats i morts injustes per els dos bàndols, que una guerra, dona opurtunitats,a aquelles persones que, tenint enveja o odis guardats en el seu interior, poden fer servir la seva revenja, denunciant i acusant perquè tot l'odi que han guardat en el seu interior trobi la manera de fer la seva venjança.
Però, això no treu importància a totes les morts durant la guerra i la postguerra, tot el que ens va tocar patir, la manca d'aliments, fins l'any 1952 no és van retirar les cartilles per a recollir, a base de cupons, pa, oli, llegums... La repressió, amb molts sentits, i la llibertat d'expressió per parlar la nostra llengua.

Quant vam tornar a l'escola, els nostres estudis en catala els várem tenir que oblidar radicalment, d'un dia per l'altre tot va ser amb castellà, i per a mi personalment, adaptar tot el que havia après en una llengua i passar-ho a una altra, va ser molt fort.

Anna