La solitud l'hem de diferenciar, de estar sol, o sentirse sol, evidenment un es pot sentir sol, rodejat de molta gent; i contrà hi pot haber una soledat volguda, perquè els nostres records ens acompanyen.
Les persones som fonamentalment comunitaria, malgrat li sigui necessari estones de silenci o d'isolament. El concepte d'aïllament, sempre negatiu quan prove d'una no acceptació per part dels altres; o d'un tancament personal amb ganes de desentendre's.
Reconèixar que ens neccitem mútuament ens `porta abestar oberts al altres; demanar o oferir ajuda oportunament; a descobrir el valor incalculable d'una amistat vertadera.
Busquem la part positiva que, com totes les coses, pot tenir la solitud, analitzem la nostre por de estar sols.
Els records: no han de ser d'enyorament, Hem de anar assumint la nova situació nova, amb sentit d'agraiment pel temps passat al costat d'una companyia enriquidora, i gaudir dels que encara tenim,fills,nets, amigues...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Benvolguda Anna,
Em plau felicitar-te per la teva iniciativa telemàtica: persones com tu, que estan atentes als avenços comunicatius, fan que la veu del col·lectiu de la gent gran s'amplifiqui i que puguem comptar més amb la vostra experiència.
Enhorabona i fins aviat,
Carles Gil i Miquel
Coordinador de Consells de Participació
Direcció Participació Social - Ajuntament Barcelona
Av. Diagonal, 233, planta 4
08013 Barcelona
Tlf. 93 413 26 53/ 57
cgilm@bcn.cat
Publicar un comentario