Balanç del any 2009
Aquest mes de desembre farà un any que vaig perdre la visió de ull esquerra i actualment el ull dret què és l’únic que i veia ara també a tingut problemes i he perdut alguna visió, això amb altres varies mancances em fa esta bastant limitada.
Fen balanç de aquest any que acaba encara tinc que donar gràcies per altres fets que he viscut. Al complir els 80 anys la festa inoblidable que em van preparar els fills/es i nets/es els amics, els grups de la Xarxa i sobre tot el sentir-me tan estimada.
El dia 3 de desembre d’enguany vaig rebre la Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona, quant em van comunicar que a petició del equip de govern del districte de Sant Martí, s’hem concedia la medalla, primer vaig pensar que no podia ser, però després vaig fer un balanç de tots aquest anys i, perquè vaig començar.
Una persona molt estimada ens va deixar quant tenia 14 anys deia que trigava ha fer-se gran i que volia dedicar-se el seu temps i saber, als més desvalguts sobre tot els nens.
Vaig anat donant voltes i vaig fer una reunió familiar marit, fills i (amb un nadó una nena de un any) els vaig proposar que si tots col·laboraven jo miraria com fer que aquest desix que el nostre fill i germà tenia es perdés no seria del tot com ell volia i així van començar fa 39 anys
Avui ja no tinc el meu marit, però sense la seva ajuda en tot moment i la dels fills i tantes persones que s’han involucrat amb tot el que hem pogut dur ha terme durant tants anys.
L’hi rebuda amb molta il·lusió i l’hi dedicat ha tots i a totes que han fet possible fer realitat un desix d’un noi de 14 anys.
Per tant aquest any 2009 i hagut de tot i considero que estat més positiu que negatiu.

Us desitjo pau i joia
Anna

Nou Curs

Nou curs

Ja em començat un curs nou, com la mainada, ens tornem a trobar a les reunions del Consell de Gent Gran, també el Consell de Dones i també amb els 2 grups de tertúlia de la Xarxa de Dones de 50 i més.
Em tingut el primer plenari del CGG, però vull fer un breu comentari del II Congres de les Dones que es va celebrar el mes d’octubre amb l’assistència de 1700 dones i, el seu fil conductor era “ Les dones agents de transformació social.”
Estat un treball de mesos, la seva temàtica era, ciutadania, cultura, espais públics i vida quotidiana, temps i treball, en el congres es van recollir 500 propostes per millorar la ciutat des de la mirada de la dona. La nostra associació de dones grans també va participar, malauradament els medis de comunicació no van fer gaire ressò, les accions i pensaments de les dones continuant bastant invisibles, en general falta la perspectiva de gènere en periòdics, ràdios i televisions, demanem a les més joves que son les que han de agafar el relleu el mateix que nosaltres vàrem fer.
Avui tenim moltes oportunitats per fer sentir les nostres veus, els Consell de Gent Gran, els Consells de Dones, grups de treballs de diferents temàtiques, les noves tecnlogies... on podem col·laborar i participar amb les nostres suggeriments que val reconèixer que al llar dels anys podem constatar que em anant avançats amb les nostres demandes. Som ciutadans de drets i deures i em de fer valer la nostra veu.

Anna

80 aniversari

El dia 6 de juny va ser un dia inoblidable, els meus fills, filla, joves, gendre, nets i netes. em van preparar una festa sorpresa, per celebrar el 80 aniversari.
Creia que anava al dinar que fem cada final de curs (ja fa 33 anys) amb els amics del “Grup el Dimecres”.
Vaig entrar a les fosques i al moment es van encendre les llums, i vaig veure tantes persones estimades, família, amics, amigues...allà juntes, va ser tan inesperat que la meva filla em va haver d’abraçar per que reaccionés de la emoció...
Va ser una festa on els records de tota una vida a través de Power Points van estar presents, fotografies, escrits entranyables, àlbum de fotos...
Una de les netes, la Mireia, que estava a Itàlia estudiant, no va poder venir, i a través de la pantalla vam fer un itinerari turístic per Roma visitant monuments i paisatges molts macos (em va semblar que m’hi trobava de debò).
La sala era plena d’escrits amb paraules per l’Anna.
Dinar, pastis, regals, plantes...
No puc explicar tot el que vaig sentir, el que si que puc dir és que m’ha donat una força d’ànims, de pau i serenitat per seguir al camí que em queda per fer.
A la meva vellesa puc sentir l’escalf de l’amor rebut i donat, “dono gràcies a Déu” tot recordant aquelles persones tan estimades, marit, fill, pares, germans, amics... que ja no hi son i què han compartit la meva intensa vida.

Anna

La Soledat

Tots coneixem persones que viuen soles, però això no els impedeix de relacionar-se, de disfrutar i compartir, ajudar als altres i si cal deixar-se ajudar.
N’hi ha, però, que pateixen extremadament aquesta soledat, ho viuen com una desgràcia, no gaudeixen del seu entorn. n’hi ha que estan acompanyats, s’he senten molts sols

L’estat de soledat pot ser buscat o desitjat per diferents motius:
Reflexió, estudis, o independència, llibertat dels seus actes. Però en general, tots tenim necessitem sentir-nos acompanyats.
La forma en cada persona viu la seva vellesa està estretament
relacionada en com ha viscut la vida. De la manera en que s’afronti, quan encara s’és relativament jove, ”el estar sol”
dependrà l’acceptació de les pèrdues, quan arribin.

Hi ha u gran nombre de dones que viuen soles.
Aquesta situació imposada per la mort o separació de la parella, i també per l’absència dels fills de la llar, fa trontollar a la dona tot el sentint de la vida dedicada amb cos i ànima a la seva família.

Els homes també pateixen la soledat en començar la jubilació troben a faltar els companys i actualment quan es queden amb paro relativament joves. Hi ha que cauen en una depressió.

Cal sortir d’un mateix, interessar-se per les petites coses de cada dia, i per les persones, buscar noves amistats, relacions, activitats, i també aprofundir dins d’un mateix. Sentir-se viu en el món en constant canvi.

Gaudir dels bons records., de les vivències passades i per descomptat del presents. Tot això ajuda a viure amb companyia

Avui en dia la vellesa s’ha allargat. Cada vegada tens més mancances, no et pots valer com u feies temps enrera, però si tens la sort de tenir el cap clar, pots buscar i suplir les limitacions amb altres recursos.
La gent gran som conscients de l’època que ens toca viure, l’hem d‘acceptar donant facilitats els del nostre costat
Molta gent gran quan al final te que anar a una residència és quant viu realment la soledat... Enyora la família. Anna

Sant Jordi

Com que escriure a vegades hem costa una mica, encara que han passat dies, volia comentar aquesta festa tan arrelada com es Sant Jordi.

Es un dia diferent, tot es festa i alegria, parades de roses i llibres no solament a la Rambla i els seus voltants, cada vegada més es va ampliant, al diferents barris de Barcelona parades de llibres i sobre tot Roses, escoles, instituts, casals, associació...

La Xarxa de Dones de 50 i més amb els dos grups de dones grans, que funcionen molt activament, amb edats des de 65 a 87 anys, cada any les animem a que escriguin algun poema o que busquin amb llibres poemes per llegir, les dones grans dels dos grup que tenim a la Xarxa han descobert que poden escriure un poema o fer un relat en prosa, tenim escrits que em anant recullin amb els anys, que nosaltres valorem molt.

La dona gran que a dedicat part de la seva vida a la família renunciant a ella mateixa per que els dels seus voltant, marit, fills, pares... estiguessin ben atesos i tinguessin les seves necessitats cobertes i el seus espai. Ara es el seu moment, han descoberts que poden realitzar moltes coses que mai havien pensat que les podrien fer ( entre aquestes dones estic jo mateixa) algun somni de joventut, que va quedar aturat, per diferents motius coses impensables.

També, tenim un taller de lectura, vam començar amb un grup, actualment ja som dos. potser el llegir algun llibre quant teníem un espai per nosaltres si que u havíem fet, però es quedava només amb això. Ara podem parlar dels personatges d’aprofundir amb l’argument de valorar els escrits que llegim es molt enriquidor...
Obert a tothom i a totes les edats, tenim un concurs literari, que celebrem el certament el mateix dia de Sant Jordi, Aquest any estat el IX Concurs Literari de Sant Jordi. La nostra Xarxa som dones gran, però, amb molta marxa.

Anna

Les dones grans sabem molt de les criis

Xerrada que vaig donar al “Grup de l’Amistat” de la Xarxa de Dones de 50 i més
El mes de març celebrem el mes de la dona treballadora.
Sempre aquest mes recordem fets que les dones han dut a terme i com la dona a tingut al llarg de l’historia un paper important encara que a vegades no estava reconegut la seva aportació. Avui la dona a deixat de ser invisible.
Cada dia ens aclaparen amb tantes noticies referent a la crisi, que he cregut oportú poder recordar i comentar amb vosaltres aquesta problemàtica. Nosaltres la gent gran al llarg dels anys em viscuts bastants crisis. Veníem d’una postguerra llarga, vam tenir que mirar molt com arribar a final de mes amb els ingressos a vegades molt just per cobrir les principals necessitats familiars, havíem de tirar endavant i sortir-se’ns com podíem.
No cal dir què vam aprendré a compra a termini i fins que no pagàvem una no compràvem un altre, (havíem de firmar un munt de lletres) Les dones sobre tot, que era les que dúiem l’economia havíem de fer miracles per arribar a final de mes.
Va ser molt dur... tan homes com dones no em volgut que els fills u tingesin com nosaltres o vàrem tenir. Els vam ensenyar que els diners s’havien de gastar amb mesura ( als fills els i deia que no em dolia mil pessetes ben gastades, però si una desaprofitada )
Van tenir sort. No teníem tants medis de comunicació on els anuncis ens invitaven a comprar amb unes facilitats increïbles quant anaves a un banc per demanar un crèdit si no teníem un bon avalador no et donaven el crèdit
De la nostra generació ençà, ara ja és la tercera o la quarta, tothom s’ha enlluernat amb tantes facilitats per gastar els diners.
Temps enrera no fa pas massa els bancs donaven tantes facilitats amb crèdits per compra pis, cotxe, vacances, que es podien pagar a llarg termini.
Per nosaltres la gent que hem viscut tantes crisis, ens ha servit per donar un valor al diner i mirar de gastar el que realment era o és necessari i actualment hi ha moltes persones amb una pensió molt minsa fa miracles per arribar a fi de mes i algunes encara mira d’ajudar als fills quant tenen problemes.
No volem que això sigui un model de vida com nosaltres em viscut, em renunciat a moltes coses per que vosaltres els més joves tinguéssiu un mon millor, però, si que no us deixeu enlluernar i caigueu en el parany de gastar el que no teniu.
Desitgem que d’ara endavant no pugin jugar amb les il·lusió de les persones, que sapigueu valorar el que de veritat és necessari i no crear unes expectatives que no es poden complir

Anna

Agraïment

Agaïment

Torno ha parlar del Nadal, encara que estem en el mes de febrer, però, aquest Nadal també estat molt especial, la meva salut és va veure molt malmesa.
Vàrem ser uns dies difícils, però al tenir al meu voltant els fills i nets i sentir-me tan estimada, va ser una ajuda per acceptar el que em passava.

Avui puc tornar escriure i expressar el meu agraïment per tota l’estimació i dedicació que he rebut, fills, nets, família, amics... Tot aquest entorn m’ha donat ànims i força per aquesta restricció i falta d’independència.

El meu agraïment al Hospital de Sant Pau on vaig estar ingressada, pavelló Sant Miquel, sala Sant Josep, metges, infermeres, auxiliars, tota l’atenció rebuda, sempre amb un somriure i paraules amables.

E perdut la visió del ull esquerra, ara tinc que acostumar-me amb unes distancies noves, però com d’ara endavant és el que hi ha no em vull acoquinar, i accepto la nova limitació( ja en tinc d’altres)
Les persones grans que vivim soles, no ens podem acovardí hem de mira la manera d’anar suplint les mancances, hem de fer servir el nostre ingeni i si el nostre cap ens u permet

Vull continuar col·laborant amb diferents activitats sempre què les meves capacitats u permetin.
Quant a la nit em quedava sola a la habitació del hospital donava gràcies, per tot el amor què rebia i només amb venia al pensament unes frases què diu

“La mesura de l’amor és estimar sens mesura”

Anna