Estat visitant la mostra del metro, Estació de la Universitat (l2) “Refugi” hi havia gent de totes les edats, molta gent gran, entre nosaltres recordàvem aquells anys què ens van tocar viure, com és de cruel una guerra civil, el enfrontament de germans què estaven separats uns a la banda dels que van iniciar la guerra, els altres a la banda Republicana aquell dia del 16 al 18 de març no vam tenir descans va ser continuat els milers de bombes què van llançar sobre nostre. Jo recordo haver sentir dir al més grans que cada quatre hores venien els avions a deixar anar les bombes.
M’ha emocionat tots els records que aquesta visita m’han produït. El udolar dels gossos abans que escoltéssim les sirenes ,els serè i vigilants( que de nit eren els que ens obrien el portal de casa ) feien sonar els xiulets, avui quant escolto un xiulet tocat amb insistència amb em fa sentir malament, també la sirenes de bombers i ambulància
( jo tenia 9 anys i segurament en el meu inconscient, el record d’aquests so està present.
La mare patia molt per donar-nos menjar. Com altres dones es passava la nit fen cua al Mercat de Santa Caterina. Encara que vinguessin a bombardejar, no es movia ni una del lloc, per tal de no perdre la tanda.
D’aquestes dones que treballaven a la reraguarda de la història no se’n parla, però van ser unes persones molts fortes, unes heroïnes que lluitaven fins el darrer alè per a la subsistència de les família. La mare i d’altres dones, anaven allà on fos per obtenir aliments. Si sabien d’un poble proper on algun pagès es hi podria vendre una mica de menjar, s’hi arribaven caminant durant hores per la via del tren, perquè no en coneixien el camí. S’hi havia de deixar de menjar elles per alimentar-nos a nosaltres, així ho feien.
Un record molt especial per totes aquelles dones.
martes, 18 de marzo de 2008
sábado, 1 de marzo de 2008
El pacte del temps
La conciliació entre la vida personal i la vida laboral, ésactualment una preocupació, perquè per podere solucionar-lo a d'haver un canvi molt important, amb tots els àmbits.
El pacte del temps no sols afecta només a les dones si no a totes aquelles persones del seu voltant, com poden ser avies i també algunes vegades als avis, perquè tenen que substituir moltes vegades, aquesta mancadel temps laboral amb la vida familiar. Crec que els que surtenb més perjudicats son els fills, al mati els jadins d'infancia obren ven d'hora per poder deixar la mainada, l'hora de recollir dependrà dels horars de la mare o el pare o si tenen avis o cangurs.
Què fem amb aquest nens? Quantes hores tene per estar a cas seva? Quantes poden gaudir de la companyia familiar? Quina necessitat i com enyoren la presencia de la mare o el pare.
Quant comença la primària, han de tenir les seves hores ocupades amb , natació, musica, futbol, ballet, bàsquet...
I no parlem quant ja son ja més grans, com es considera que son més responsables, ja poden dinar sols, també es distreuen amb els ordinadors i i amb jocs què la majoria de vegades no son adients per la seva edat i perilloses per la seva formació.
Tot això ès prou angoixant per les dones que volen tenir una vida personal i laboral, perquè ecònomicament o necessiten o bè perquè han de pujar elles soles als fills o per què volen tenir una indepèdencia com a persones, les dones fa molt de temps què lluiten per tenir un lloc a la societat, per deixar de ser invisibles, per no ser sempre elles les què han de renunciar a tenir un temps personal i dedicar-se més als fills.
Crec què és un compromis molt important què la societat a de assumir, empresaris, polítics i també la parella assolint un acord per les distribucions dels horaris i poder dedicar-se més als fills.
El pacte del temps no sols afecta només a les dones si no a totes aquelles persones del seu voltant, com poden ser avies i també algunes vegades als avis, perquè tenen que substituir moltes vegades, aquesta mancadel temps laboral amb la vida familiar. Crec que els que surtenb més perjudicats son els fills, al mati els jadins d'infancia obren ven d'hora per poder deixar la mainada, l'hora de recollir dependrà dels horars de la mare o el pare o si tenen avis o cangurs.
Què fem amb aquest nens? Quantes hores tene per estar a cas seva? Quantes poden gaudir de la companyia familiar? Quina necessitat i com enyoren la presencia de la mare o el pare.
Quant comença la primària, han de tenir les seves hores ocupades amb , natació, musica, futbol, ballet, bàsquet...
I no parlem quant ja son ja més grans, com es considera que son més responsables, ja poden dinar sols, també es distreuen amb els ordinadors i i amb jocs què la majoria de vegades no son adients per la seva edat i perilloses per la seva formació.
Tot això ès prou angoixant per les dones que volen tenir una vida personal i laboral, perquè ecònomicament o necessiten o bè perquè han de pujar elles soles als fills o per què volen tenir una indepèdencia com a persones, les dones fa molt de temps què lluiten per tenir un lloc a la societat, per deixar de ser invisibles, per no ser sempre elles les què han de renunciar a tenir un temps personal i dedicar-se més als fills.
Crec què és un compromis molt important què la societat a de assumir, empresaris, polítics i també la parella assolint un acord per les distribucions dels horaris i poder dedicar-se més als fills.
viernes, 8 de febrero de 2008
Recupera la memoria
Recuperar la memòria del temps passat
Hem parlat amb un grup de dones més joves de la vida quotidiana, com organitzàvem el nostre temps,
Més o menys la vida de la dona sempre estat treballar molt, tan dintre com fora de casa,
Si que hi ha dones què han dedicat la seva vida a la llar i la família, però, la majoria si podíem ajudàvem a l’economia familiar treballant fora de casa o a la mateixa llar fent diferent tasques com cusin o altres feines on es poguéssim guanyar un diners
Ens els anys 1950 encara teníem tarja de racionament per adquirí els aliments més bàsics, com, pa, oli, llegums... Quant desprès de festejar uns anys decidies formar una família no podies llogar un pis per poder començar una vida sola amb la parella, o et quedaves a casa dels pares o dels sogres, o llogar una habitació amb dret a cuina.
La feina de la llar era tan diferent d’ara, es fregava el terra de genolls, rentar a ma al safareig públic o un que normalment estava a la cuina, les neveres eren de gel, i segons l’economia de la família només es comprava el diumenge, l’aigua per que fos fresca havies d’anar a la font, per cuinar amb moltes cases encara es cuinava amb carbó, no hi havia envasos tot era comprat a pes, els habitacles majoritàriament no hi havia ascensor, gastaves molta energia caminant, netejant, els medis de transport no estaven a tan a l’abast... Ja veieu la nostra vida quotidiana era molt feixuga
Els homes havien de treballar molt fent hores extres per augmentar els ingressos per tirar la família endavant
La dona era la responsable de que tot funciones a dintre i fora de casa.
Nosaltres aquestes dones que avui ja som velles, vàrem renunciar a molts drets nostres perquè els del voltant, marits, fills, avis, tinguessin el seu lloc a la família i a la societat, tan homes com dones, fèiem de tot, cosidores, cuineres, infermeres, economistes(per poder arribar al final de mes)
Volíem que els nostres fills tinguessin uns estudis i un benestar que nosaltres per culpa d’una guerra injusta no vàrem tenir. Una de la meva tasca com a mare va ser que els nostres fills col·laboressin a la llar, els i feia un llistat i cadascú tenia una tasca que fer i era rotativa cada setmana, perquè teníem una responsabilitat com a membres de la família, ( avui comparteixen la feina de la llar amb les seves parelles).
L’actualitat d‘avui es diferent, la dona esta introduint noves formes a la seva vida, vol ser visible tenint activitat socials i públiques, això suposa un canvi a la societat, a la família, hi ha la vida quotidiana, es cert que hi han medis que les dones grans no teníem.
Amb aquesta conversa que em tingut els i fet una reflexió, no pas un consell, es molt important aquest canvi que esteu introduïen en la vida quotidiana i principalment a l’entorn domèstic, demaneu l’aportació de la família, marit o company, fills/es...perquè sinó la dona continua sent la que carrega amb tota la responsabilitat.
Les dones grans hem tingut una part molt important amb aquesta societat d’avui.
Hem lluitat perquè vosaltres homes i dones tinguéssiu uns estudis, una igualtat de condicions, un independència, que nosaltres no vàrem tenir, el nostre desig seria veure
tenen la mateixa igualtat de condicios
Anna
Hem parlat amb un grup de dones més joves de la vida quotidiana, com organitzàvem el nostre temps,
Més o menys la vida de la dona sempre estat treballar molt, tan dintre com fora de casa,
Si que hi ha dones què han dedicat la seva vida a la llar i la família, però, la majoria si podíem ajudàvem a l’economia familiar treballant fora de casa o a la mateixa llar fent diferent tasques com cusin o altres feines on es poguéssim guanyar un diners
Ens els anys 1950 encara teníem tarja de racionament per adquirí els aliments més bàsics, com, pa, oli, llegums... Quant desprès de festejar uns anys decidies formar una família no podies llogar un pis per poder començar una vida sola amb la parella, o et quedaves a casa dels pares o dels sogres, o llogar una habitació amb dret a cuina.
La feina de la llar era tan diferent d’ara, es fregava el terra de genolls, rentar a ma al safareig públic o un que normalment estava a la cuina, les neveres eren de gel, i segons l’economia de la família només es comprava el diumenge, l’aigua per que fos fresca havies d’anar a la font, per cuinar amb moltes cases encara es cuinava amb carbó, no hi havia envasos tot era comprat a pes, els habitacles majoritàriament no hi havia ascensor, gastaves molta energia caminant, netejant, els medis de transport no estaven a tan a l’abast... Ja veieu la nostra vida quotidiana era molt feixuga
Els homes havien de treballar molt fent hores extres per augmentar els ingressos per tirar la família endavant
La dona era la responsable de que tot funciones a dintre i fora de casa.
Nosaltres aquestes dones que avui ja som velles, vàrem renunciar a molts drets nostres perquè els del voltant, marits, fills, avis, tinguessin el seu lloc a la família i a la societat, tan homes com dones, fèiem de tot, cosidores, cuineres, infermeres, economistes(per poder arribar al final de mes)
Volíem que els nostres fills tinguessin uns estudis i un benestar que nosaltres per culpa d’una guerra injusta no vàrem tenir. Una de la meva tasca com a mare va ser que els nostres fills col·laboressin a la llar, els i feia un llistat i cadascú tenia una tasca que fer i era rotativa cada setmana, perquè teníem una responsabilitat com a membres de la família, ( avui comparteixen la feina de la llar amb les seves parelles).
L’actualitat d‘avui es diferent, la dona esta introduint noves formes a la seva vida, vol ser visible tenint activitat socials i públiques, això suposa un canvi a la societat, a la família, hi ha la vida quotidiana, es cert que hi han medis que les dones grans no teníem.
Amb aquesta conversa que em tingut els i fet una reflexió, no pas un consell, es molt important aquest canvi que esteu introduïen en la vida quotidiana i principalment a l’entorn domèstic, demaneu l’aportació de la família, marit o company, fills/es...perquè sinó la dona continua sent la que carrega amb tota la responsabilitat.
Les dones grans hem tingut una part molt important amb aquesta societat d’avui.
Hem lluitat perquè vosaltres homes i dones tinguéssiu uns estudis, una igualtat de condicions, un independència, que nosaltres no vàrem tenir, el nostre desig seria veure
tenen la mateixa igualtat de condicios
Anna
domingo, 16 de diciembre de 2007
domingo, 9 de diciembre de 2007
la mirada de l'Anna
Soc una mica mandrosa a l'hora d'escriure, ja fa molt dies que ho volia fer però la veritat és que posar blanc sobre negre allò que penses no és tan fàcil.
Darrerament s'han produït uns fets que ens afecten en menor o major mesura a tots plegats, sobretot els que vivim a Barcelona. Encarar que fa força temps, el primer de tot va ser l'ensorrament del túnel del Carmel. Després, i en poc temps de separació, l'apagada de la llum, els problemes de rodalies que van potar el seu tancament durant molts dies, les clíniques on es practicaven avortaments, les infeccions a la Vall d'Hebron, l'informe PISA sobre l'ensenyament... Sembla com si hagés passat un mal aire sobre nosaltres, o com diria la meva àvia : que hi hagi una ma negre darrera de tot això.
És evident que això ha suposat un terrabastall important, sobretot per la gent que ho ha patit directament, però crec, i sense ànim de treure-li importància, que l'arbre no ens deixa veure el bosc.
Dins del Consell Assessor de la Gent Gran, a on treballem aportant el nostre parer i fent recomanacions per la millora de la qualitat de vida de la gent gran i de retruc de totes les edats. Es veritat que falten moltes coses per conquerir, però nosaltre, la gent gran, que hem viscut situacions molt difícils, hauríem de saber valorar tot allò que s'ha aconseguit fins ara. Sanitat gratuïta per a tothom, ensenyament fins els 16 anys oblgatori, transports, benestar...
Hi ha coses que fallen i s'han de millorar, però també hi ha moltes coses que no teníem i ara en podem gaudir, crec que això no ho hauríem d'oblidar alhora de criticar allò que ha costat tant de tenir.
Anna
Darrerament s'han produït uns fets que ens afecten en menor o major mesura a tots plegats, sobretot els que vivim a Barcelona. Encarar que fa força temps, el primer de tot va ser l'ensorrament del túnel del Carmel. Després, i en poc temps de separació, l'apagada de la llum, els problemes de rodalies que van potar el seu tancament durant molts dies, les clíniques on es practicaven avortaments, les infeccions a la Vall d'Hebron, l'informe PISA sobre l'ensenyament... Sembla com si hagés passat un mal aire sobre nosaltres, o com diria la meva àvia : que hi hagi una ma negre darrera de tot això.
És evident que això ha suposat un terrabastall important, sobretot per la gent que ho ha patit directament, però crec, i sense ànim de treure-li importància, que l'arbre no ens deixa veure el bosc.
Dins del Consell Assessor de la Gent Gran, a on treballem aportant el nostre parer i fent recomanacions per la millora de la qualitat de vida de la gent gran i de retruc de totes les edats. Es veritat que falten moltes coses per conquerir, però nosaltre, la gent gran, que hem viscut situacions molt difícils, hauríem de saber valorar tot allò que s'ha aconseguit fins ara. Sanitat gratuïta per a tothom, ensenyament fins els 16 anys oblgatori, transports, benestar...
Hi ha coses que fallen i s'han de millorar, però també hi ha moltes coses que no teníem i ara en podem gaudir, crec que això no ho hauríem d'oblidar alhora de criticar allò que ha costat tant de tenir.
Anna
viernes, 28 de septiembre de 2007
Desprès d’estar quasi be tot l’estiu sense escriure, ja tinc ganes de tornar a fer les coses que normalment faig. Jornades de treball amb la gent gran, Comissió de Districte, Consell Assessor de la Gent Gran, Consell de Dones de Districte i de la Ciutat, reunió de grups de l’Amistat de la Xarxa de Dones de 50 i més. Implicar-nos en les decisions què ens afecta, en els problemes què ens preocupen no sols a nosaltres, si no també als altres es tenir un compromís amb la vida, compartir preocupacions e iniciatives i participar.
Nosaltres la gent gran tenim coneixements i experiències què podem aportar Aquesta relació amb la gent es molt important, es ajuda ha sentir-nos útils, el poder donar el nostre parer de la vida de la nostra ciutat, i escoltar les opinions dels altres que de tothom podem aprendre. Es molt important tenir la ment àgil i desperta.
Nosaltres la gent gran tenim coneixements i experiències què podem aportar Aquesta relació amb la gent es molt important, es ajuda ha sentir-nos útils, el poder donar el nostre parer de la vida de la nostra ciutat, i escoltar les opinions dels altres que de tothom podem aprendre. Es molt important tenir la ment àgil i desperta.
jueves, 28 de junio de 2007
Mantenir una bona salut mental
Mantenir una bona salut mental
*Acceptar les limitacions que imposa l’edat.
* Estar actiu i ser participatiu.
* Mantenir el millor grau d’autonomia possible.
* Comunicar-nos i expressar les nostres idees sense passió.
* Sentir-se integrat, i volgut i reconegut.
* Perdonar-nos a nosaltres mateixos i perdonar als demés.
* Estar en contacte amb la realitat.
* Mantenir el bon humor.
* Evitar situacions angoixoses.
* Tenir cura del nostre propi cos.
* Rebre estímuls que mantinguin i despertin les capacitats intel·lectuals i efectives.
* Dormi, descansar i relaxar-te.
* Mantenir actituds positives.
* Pensar i valorar les coses agradables que ens passa.
* Descarregar les tensions, pors i ràbia.
* Ser ordenat.
* Crear un entorn cassola i agradable.
* Acceptar responsabilitat al nostre abast.
* Trobar-se segur i organitzar la nostra vida.
* Acceptar la mort de les persones estimades.
Temes treballats i reflexionats, en els nostres Grups de l’Amistat, de la Xarxa de Dones de 50 i més.
*Acceptar les limitacions que imposa l’edat.
* Estar actiu i ser participatiu.
* Mantenir el millor grau d’autonomia possible.
* Comunicar-nos i expressar les nostres idees sense passió.
* Sentir-se integrat, i volgut i reconegut.
* Perdonar-nos a nosaltres mateixos i perdonar als demés.
* Estar en contacte amb la realitat.
* Mantenir el bon humor.
* Evitar situacions angoixoses.
* Tenir cura del nostre propi cos.
* Rebre estímuls que mantinguin i despertin les capacitats intel·lectuals i efectives.
* Dormi, descansar i relaxar-te.
* Mantenir actituds positives.
* Pensar i valorar les coses agradables que ens passa.
* Descarregar les tensions, pors i ràbia.
* Ser ordenat.
* Crear un entorn cassola i agradable.
* Acceptar responsabilitat al nostre abast.
* Trobar-se segur i organitzar la nostra vida.
* Acceptar la mort de les persones estimades.
Temes treballats i reflexionats, en els nostres Grups de l’Amistat, de la Xarxa de Dones de 50 i més.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)