Agaïment
Torno ha parlar del Nadal, encara que estem en el mes de febrer, però, aquest Nadal també estat molt especial, la meva salut és va veure molt malmesa.
Vàrem ser uns dies difícils, però al tenir al meu voltant els fills i nets i sentir-me tan estimada, va ser una ajuda per acceptar el que em passava.
Avui puc tornar escriure i expressar el meu agraïment per tota l’estimació i dedicació que he rebut, fills, nets, família, amics... Tot aquest entorn m’ha donat ànims i força per aquesta restricció i falta d’independència.
El meu agraïment al Hospital de Sant Pau on vaig estar ingressada, pavelló Sant Miquel, sala Sant Josep, metges, infermeres, auxiliars, tota l’atenció rebuda, sempre amb un somriure i paraules amables.
E perdut la visió del ull esquerra, ara tinc que acostumar-me amb unes distancies noves, però com d’ara endavant és el que hi ha no em vull acoquinar, i accepto la nova limitació( ja en tinc d’altres)
Les persones grans que vivim soles, no ens podem acovardí hem de mira la manera d’anar suplint les mancances, hem de fer servir el nostre ingeni i si el nostre cap ens u permet
Vull continuar col·laborant amb diferents activitats sempre què les meves capacitats u permetin.
Quant a la nit em quedava sola a la habitació del hospital donava gràcies, per tot el amor què rebia i només amb venia al pensament unes frases què diu
“La mesura de l’amor és estimar sens mesura”
Anna
martes, 17 de febrero de 2009
martes, 16 de diciembre de 2008
Nadal
Desembre, es un mes important, molta lluminària als carrers, fira de Santa Llúcia pessebres, arbres, Papa Noel... Dies de compres, preparant les festes de Nadal.
Hi ha persones que diuen que voldrien que aquestes festes no arribessin, que no els hi agraden u entenc són uns dies que desperten molts sentiments, ens han deixat persones molts estimades i es fa molt feixuc tenir que celebrar el dinar de Nadal.
Fa molts anys per aquestes dates sens va morir un fill, el dolor, la tristesa i el buit que ens va deixar una persona tan estimada va ser molt dur, teníem dos nois i una nena molt petita.
S’apropava el mes de desembre, que faríem, el meu marit i jo van parlar molt vam plorar també molt, com feien amb aquestes festes. Faríem el pessebre?
Faríem el dinar de Nadal? Vindrien els Reis? Ens va costa molt arribar al que vàrem decidir, vam voler que aquestes dates encara que fos un esforç massa gran l’havíem de fer, si el primer any no u feien no el podríem fer mai més.
No cal dir com va ser aquells dies tan els fills com nosaltres vàrem tenir que fer un esforç molt gran.
Ara ja visc sola, però aquestes festes les continuem celebrant perquè el poder gaudir dels fills, nets, família, amics ja es una festa , donant gràcies a Déu per els que i som i també per els que ja ans han deixat, en els nostres cors sempre estant present, agraint tots els anys que em gaudit de la seva companyia.
Desitjo Pau i Joia per a tots
Hi ha persones que diuen que voldrien que aquestes festes no arribessin, que no els hi agraden u entenc són uns dies que desperten molts sentiments, ens han deixat persones molts estimades i es fa molt feixuc tenir que celebrar el dinar de Nadal.
Fa molts anys per aquestes dates sens va morir un fill, el dolor, la tristesa i el buit que ens va deixar una persona tan estimada va ser molt dur, teníem dos nois i una nena molt petita.
S’apropava el mes de desembre, que faríem, el meu marit i jo van parlar molt vam plorar també molt, com feien amb aquestes festes. Faríem el pessebre?
Faríem el dinar de Nadal? Vindrien els Reis? Ens va costa molt arribar al que vàrem decidir, vam voler que aquestes dates encara que fos un esforç massa gran l’havíem de fer, si el primer any no u feien no el podríem fer mai més.
No cal dir com va ser aquells dies tan els fills com nosaltres vàrem tenir que fer un esforç molt gran.
Ara ja visc sola, però aquestes festes les continuem celebrant perquè el poder gaudir dels fills, nets, família, amics ja es una festa , donant gràcies a Déu per els que i som i també per els que ja ans han deixat, en els nostres cors sempre estant present, agraint tots els anys que em gaudit de la seva companyia.
Desitjo Pau i Joia per a tots
martes, 28 de octubre de 2008
Radio 4
Ja sortim a entena els dissabtes. El Consell de Assessor de la Gent Gran de Barcelona, des de mitjans de setembre esta presents a l’antena de Radio 4. els dissabtes de 16/00 a 17/00 h, fan un programa on es parla de diferents temàtiques de la gent gran.El grup de comunicació: dona a conèixer els acords de la II Convenció de les Veus de la Gent Gran de Barcelona,L’aportació del GAGG i dels Consells de Districte, visualitzar el programa de participació en diferents grups de treball, serveis socials, dependència, maltractaments, famílies salut, habitatges, tecnologia, memòria històrica....i molts més.Fa molt de temps què demanàvem estar presents en els medis de comunicació, perquè es conegués la tasca què s’està fent i es fa.La gent gran som ciutadans actius, volem un envelliment actiu, estar en el dissenys, i avaluació dels projectes,Radio 4 Cada dissabte de 16 a 17 hores
Anna
Anna
lunes, 29 de septiembre de 2008
Una mirada a la immigració...
Ens trobem davant d’uns reptes que afecten la nostra la nostra societat: La immigració. Nosaltres ens consideràvem persones no racistes quan estava tan lluny, però ara que ja són aquí... Volem dissimular el nostre rebuig i molts dels comentaris són: “ Si jo no dic que no vinguin , però... Vénen a treure el treball de les persones d’aquest país... A ells els i donen recursos i nosaltres què... Si no i posen mesures ens envairan...” Els mirem amb desconfiança perquè a vegades les notícies que rebem són d’alguna malifeta i ens costa mirar-los com a persones que tenen el ret de viure com a ésser humans. No vull generalitzar; hi ha moltes persones i entitats que els ajuden quan els coneixen i saben de les seves vides i mancances, i perquè han vingut exposant la seva vida amb pasteres o camions amuntegats com bestioles. Vénen fugint de la misèria dels seus països d’origen. Tinc el do de pensar. No sempre encerto. Però aquest tema m`ha fet reflexionar i plantejar-me; de quants punts d’Espanya som els 6.000.000 o més de catalans? Els pares o avis, d’on son? Andalusia, Gallecs Extremadura, Castella, Múrcia, etc., Com van acollits? Van viure també el rebuig? Avui som la tercera o la quarta generació d’aquells emigrants que hem fet créixer Catalunya i que estimem la nostra terra.Però, també és cert que, hi ha persones que, vivint a Catalunya, no accepten ni la terra on viuen ni la nostra cultura . Si volem una societat més justa i solidària, els polítics i governants són els que tenen l’obligació de resoldre la seva legalització i vigilar aquest empresaris que els exploten. Nosaltres fem l’esforç per acceptar els nous ciutadans; no vénen a treure res. Al contrari, fan feines que ningú vol fer. Crec que és una tasca que l’hem de fer entre tots. S’han de plantejar i elaborar estratègies per afrontar els nous models de ciutadans. Ajudem als nouvinguts a conèixer i acceptar el país on es troben. Ha de ser possible una bona convivència entre diferents cultures. L’emigració no a de ser motiu de marginació. El principi de la dignitat humana s’ha de defensar en totes les situacions. L’aprenentatge d’acceptació s’ha d’iniciar a l’escola i família.Aquest escrit és va publicar al diari “Dones de Sant Martí” el març del 2002.
Anna
Anna
domingo, 21 de septiembre de 2008
lunes, 28 de julio de 2008
Plenari del Consell de la Gent Gran de Barcelona
Com sempre vaig amb retard a entrar al meu bloc, però els finals de curs anem molt atapeïts de feina; reunions, berenars...
El dia 27 de maig de 2008 a les 19,00h en el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona es va celebrar el plenari del Consell Assessor de la Gent Gran.
El motiu era la Constitució del nou plenari del Consell ampliat El Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona és l’òrgan consultiu i de participació de l’Ajuntament de Barcelona, referent a les polítiques de millora de benestar i qualitat de vida d’aquests sector.
El primer Consell de la Gent Gran, va ser aprovat per Decret d’Alcaldia el 1 de juny del 1990.
A partir de diferents revisions i amb acords presos en diferents congressos de gent gran i amb les darreres Convencions de les Veus de la Gent Gran de Barcelona és va fer una proposta de millora i ampliació del Consell amb nous membres (pendent d’aprovació)
Com ha membre durant 8 anys representant la Comissió/Consell de la Gent Gran del Districte de Sant Martí, ha estat una experiència molt positiva, el poder participar i valorar les perspectives de les polítiques de la nostra ciutat per a la gent gran i de retruc pel total de la ciutadania. Moltes vegades quant la gent que t'envolta la notes desanimada i et fa saber les seves queixes perquè allò que necessita no pot tenir-lo, has de dir què és veritat, que encara falten recursos, per poder fer-los afectius amb l’agilitat que els demandats ho necessiten, això em fa mirar enrere i fer un balanç de totes les coses que s'han guanyat i millorat, que val la pena totes les hores que cada membre del consell hem dedicat als grups de treball, i reunions on les nostres opinions referents als aspectes de benestar social, econòmic i cultural, son escoltades i valorades.
Amb aquest nou consell quant (sigui aprovat ) la meva participació serà a títol personal com a membre de la permanent. Nosaltres la gent gran venim d'una època què va ser difícil per tirar endavant, amb moltes mancances culturals, econòmiques i de llibertat, aquestes vivències i experiències que cada u ha viscut amb circumstàncies diferents. La nostra visió de la realitat que ara ens toca viure, encara què és diferent, ens dona la oportunitat de participar i que les nostres propostes siguin escoltades i quant més entitats i grups estiguem presents amb grups de treball.
En els grups de dones que tenim a la Xarxa de Dones, quant parlem de mancances, també parlem del que tenim i ens adonem que si que hem millorat amb moltes coses, i que som ciutadanes de drets i deures i que hem de continuar fen sentir les nostres veus.
Normalment les persones parlem més de les coses negatives i no sabem valorar les positives hem de fer un esforç i no caure en el desànim i més ara amb què és presenta una realitat bastant crua
Anna
Barcelona 28 juliol 2008
El dia 27 de maig de 2008 a les 19,00h en el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona es va celebrar el plenari del Consell Assessor de la Gent Gran.
El motiu era la Constitució del nou plenari del Consell ampliat El Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona és l’òrgan consultiu i de participació de l’Ajuntament de Barcelona, referent a les polítiques de millora de benestar i qualitat de vida d’aquests sector.
El primer Consell de la Gent Gran, va ser aprovat per Decret d’Alcaldia el 1 de juny del 1990.
A partir de diferents revisions i amb acords presos en diferents congressos de gent gran i amb les darreres Convencions de les Veus de la Gent Gran de Barcelona és va fer una proposta de millora i ampliació del Consell amb nous membres (pendent d’aprovació)
Com ha membre durant 8 anys representant la Comissió/Consell de la Gent Gran del Districte de Sant Martí, ha estat una experiència molt positiva, el poder participar i valorar les perspectives de les polítiques de la nostra ciutat per a la gent gran i de retruc pel total de la ciutadania. Moltes vegades quant la gent que t'envolta la notes desanimada i et fa saber les seves queixes perquè allò que necessita no pot tenir-lo, has de dir què és veritat, que encara falten recursos, per poder fer-los afectius amb l’agilitat que els demandats ho necessiten, això em fa mirar enrere i fer un balanç de totes les coses que s'han guanyat i millorat, que val la pena totes les hores que cada membre del consell hem dedicat als grups de treball, i reunions on les nostres opinions referents als aspectes de benestar social, econòmic i cultural, son escoltades i valorades.
Amb aquest nou consell quant (sigui aprovat ) la meva participació serà a títol personal com a membre de la permanent. Nosaltres la gent gran venim d'una època què va ser difícil per tirar endavant, amb moltes mancances culturals, econòmiques i de llibertat, aquestes vivències i experiències que cada u ha viscut amb circumstàncies diferents. La nostra visió de la realitat que ara ens toca viure, encara què és diferent, ens dona la oportunitat de participar i que les nostres propostes siguin escoltades i quant més entitats i grups estiguem presents amb grups de treball.
En els grups de dones que tenim a la Xarxa de Dones, quant parlem de mancances, també parlem del que tenim i ens adonem que si que hem millorat amb moltes coses, i que som ciutadanes de drets i deures i que hem de continuar fen sentir les nostres veus.
Normalment les persones parlem més de les coses negatives i no sabem valorar les positives hem de fer un esforç i no caure en el desànim i més ara amb què és presenta una realitat bastant crua
Anna
Barcelona 28 juliol 2008
sábado, 24 de mayo de 2008
La nostra Associació
Xarxa de Dones de 50 i més
La Xarxa de Dones de 50 i més, és constitueix com associació l’any 1996 a Barcelona, arrel de les Jornades Europees de ones Grans Celebrades a An Grianan (Irlanda) en les quals es van prendre acords de constituir Xarxes de Dones Grans a ’Europa, com a objectiu de desenvolupar polítiques i canvis a tots els nivells, tant per la investigació, la discussió i el saber de les dones grans.
Però l’equip de dones que decideix constituir formalment la Xarxa, te una llarga història al darrera seu, de treballs ens grups informals. A l’any 1985 a la parròquia de Sant Lluís Gonzaga del Barri de Sant Martí, inicien tot un treball de voluntariat amb Gent Gran. Mes tard i a través d’ Escola de Vida es crean els grups de l’amistat. Es definien ja en aquells moments com a grups laics, dedicats a treballar pel creixement personal i potenciar les relacions humanes
Què volem?
Fer una escala de valors del seus problemes
Promoure l’intercanvi de coneixements i habilitats de les dones grans.
Reconèixer els nostres drets, defensar el dret a la formació a la cultura.
Lluitar contra els estereotips de les dones grans, per raons de gènere i edat.
El reconeixement de que l’edat forma part d’un cicle vital de les persones, recuperar coneixements adquirits al llargs dels anys donant-li valor històric
Grups de l’Amistat
· Parròquia de Sant Lluís Gonzaga ( 21 anys en actiu)
Casal Joan Casanelles ( 13 anys)
Què fem:
Tertúlies, debats, participem en campanyes, cine Fòrum, temes de salut, taller de memòria, risoterapia....
Activitats
Concurs Literari Sant Jordi, enguany hem dut a terme el VIII.
Em començat un Saló de Lectures,
Treballem amb projectes de gent gran
Estem amb el Consell Assessor de la Gent Gran,
Consell de Dones de Barcelona ...
La nostra adreça es
Plaça Joan Casanelles, s/n (Casal)
Districte de Sant Martí
Anna
La Xarxa de Dones de 50 i més, és constitueix com associació l’any 1996 a Barcelona, arrel de les Jornades Europees de ones Grans Celebrades a An Grianan (Irlanda) en les quals es van prendre acords de constituir Xarxes de Dones Grans a ’Europa, com a objectiu de desenvolupar polítiques i canvis a tots els nivells, tant per la investigació, la discussió i el saber de les dones grans.
Però l’equip de dones que decideix constituir formalment la Xarxa, te una llarga història al darrera seu, de treballs ens grups informals. A l’any 1985 a la parròquia de Sant Lluís Gonzaga del Barri de Sant Martí, inicien tot un treball de voluntariat amb Gent Gran. Mes tard i a través d’ Escola de Vida es crean els grups de l’amistat. Es definien ja en aquells moments com a grups laics, dedicats a treballar pel creixement personal i potenciar les relacions humanes
Què volem?
Fer una escala de valors del seus problemes
Promoure l’intercanvi de coneixements i habilitats de les dones grans.
Reconèixer els nostres drets, defensar el dret a la formació a la cultura.
Lluitar contra els estereotips de les dones grans, per raons de gènere i edat.
El reconeixement de que l’edat forma part d’un cicle vital de les persones, recuperar coneixements adquirits al llargs dels anys donant-li valor històric
Grups de l’Amistat
· Parròquia de Sant Lluís Gonzaga ( 21 anys en actiu)
Casal Joan Casanelles ( 13 anys)
Què fem:
Tertúlies, debats, participem en campanyes, cine Fòrum, temes de salut, taller de memòria, risoterapia....
Activitats
Concurs Literari Sant Jordi, enguany hem dut a terme el VIII.
Em començat un Saló de Lectures,
Treballem amb projectes de gent gran
Estem amb el Consell Assessor de la Gent Gran,
Consell de Dones de Barcelona ...
La nostra adreça es
Plaça Joan Casanelles, s/n (Casal)
Districte de Sant Martí
Anna
Suscribirse a:
Entradas (Atom)