martes, 17 de febrero de 2009

Agraïment

Agaïment

Torno ha parlar del Nadal, encara que estem en el mes de febrer, però, aquest Nadal també estat molt especial, la meva salut és va veure molt malmesa.
Vàrem ser uns dies difícils, però al tenir al meu voltant els fills i nets i sentir-me tan estimada, va ser una ajuda per acceptar el que em passava.

Avui puc tornar escriure i expressar el meu agraïment per tota l’estimació i dedicació que he rebut, fills, nets, família, amics... Tot aquest entorn m’ha donat ànims i força per aquesta restricció i falta d’independència.

El meu agraïment al Hospital de Sant Pau on vaig estar ingressada, pavelló Sant Miquel, sala Sant Josep, metges, infermeres, auxiliars, tota l’atenció rebuda, sempre amb un somriure i paraules amables.

E perdut la visió del ull esquerra, ara tinc que acostumar-me amb unes distancies noves, però com d’ara endavant és el que hi ha no em vull acoquinar, i accepto la nova limitació( ja en tinc d’altres)
Les persones grans que vivim soles, no ens podem acovardí hem de mira la manera d’anar suplint les mancances, hem de fer servir el nostre ingeni i si el nostre cap ens u permet

Vull continuar col·laborant amb diferents activitats sempre què les meves capacitats u permetin.
Quant a la nit em quedava sola a la habitació del hospital donava gràcies, per tot el amor què rebia i només amb venia al pensament unes frases què diu

“La mesura de l’amor és estimar sens mesura”

Anna

4 comentarios:

Núria dijo...

hola!
He vist per TV3 el teu reportatge. Me n'alegro molt que facis servir les noves tecnologies per escriure i expressar els teus sentiments i pensaments! Bé, espero que estiguis millor de salut!
Records.

Anónimo dijo...

He trobat gairebé aquest blog per casualitat, bé millor dit perquè estic fent una recerca de blogs i webs on persones grans com tu facin servir les noves tecnologies i ha estat una sorpresa molt grata topar amb el teu
T'animo a seguir endavant!!
Salut!

Anónimo dijo...

Enhorabona per la recuperació lograda. És una notícia magnífica que m'alegra enormement, i que també ens ajuda a tots a ser més optimistes. Un esperit animós és la millor medicina per a vèncer totes les dificultats, i ja veiem ben bé que, afortunadament, d'ànim no t'en falta pas. Reb una cordial salutació, amb el meu desig més sincer de molt bona salut per molts anys.

Anónimo dijo...

Anna, avui obro el teu bloc i veig el teu article, que m’arriba al cor, i em fa dir-te
"Anna: Ets una gran dona, que sense ostentació, segueix al peu de la lletra el pensament que cites
“La mesura de l’amor és estimar sens mesura”

Trullas