Ens trobem davant d’uns reptes que afecten la nostra la nostra societat: La immigració. Nosaltres ens consideràvem persones no racistes quan estava tan lluny, però ara que ja són aquí... Volem dissimular el nostre rebuig i molts dels comentaris són: “ Si jo no dic que no vinguin , però... Vénen a treure el treball de les persones d’aquest país... A ells els i donen recursos i nosaltres què... Si no i posen mesures ens envairan...” Els mirem amb desconfiança perquè a vegades les notícies que rebem són d’alguna malifeta i ens costa mirar-los com a persones que tenen el ret de viure com a ésser humans. No vull generalitzar; hi ha moltes persones i entitats que els ajuden quan els coneixen i saben de les seves vides i mancances, i perquè han vingut exposant la seva vida amb pasteres o camions amuntegats com bestioles. Vénen fugint de la misèria dels seus països d’origen. Tinc el do de pensar. No sempre encerto. Però aquest tema m`ha fet reflexionar i plantejar-me; de quants punts d’Espanya som els 6.000.000 o més de catalans? Els pares o avis, d’on son? Andalusia, Gallecs Extremadura, Castella, Múrcia, etc., Com van acollits? Van viure també el rebuig? Avui som la tercera o la quarta generació d’aquells emigrants que hem fet créixer Catalunya i que estimem la nostra terra.Però, també és cert que, hi ha persones que, vivint a Catalunya, no accepten ni la terra on viuen ni la nostra cultura . Si volem una societat més justa i solidària, els polítics i governants són els que tenen l’obligació de resoldre la seva legalització i vigilar aquest empresaris que els exploten. Nosaltres fem l’esforç per acceptar els nous ciutadans; no vénen a treure res. Al contrari, fan feines que ningú vol fer. Crec que és una tasca que l’hem de fer entre tots. S’han de plantejar i elaborar estratègies per afrontar els nous models de ciutadans. Ajudem als nouvinguts a conèixer i acceptar el país on es troben. Ha de ser possible una bona convivència entre diferents cultures. L’emigració no a de ser motiu de marginació. El principi de la dignitat humana s’ha de defensar en totes les situacions. L’aprenentatge d’acceptació s’ha d’iniciar a l’escola i família.Aquest escrit és va publicar al diari “Dones de Sant Martí” el març del 2002.
Anna
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Crec que el que dius, i que ja deies fa 6 anys, avui està majoritàriament assumit, encara que hi ha grups minoritaris que no ho veuen així. Quan dius que l’aprenentatge s’ha d’iniciar a l’escola, és una veritat com un temple. Però, ULL!. Avui hi ha grups que no són d’immigrants en el sentit del teu escrit, que a la que badem, faran de l’escola un gueto on es fomenti la divisió en lloc de la integració
Trullas
Nota. Veig que coincidim en el grup de Comunicació
Hola Anna
Estic dins el grup Les Blogueres de Sant Martí, i he accedit al teu blog per mitja de la Carmen de La Pizarra de Raimunda. Porto una bona estona llegint els teus escrits i t'he de dir que em sento molt identificada amb la teva visió de la vida. Sobre el tema de la immigració, mentre el llegia, tenia l'impressió que alguna persona havia entrat dins el meu cap i havia reflectit d'una forma extraordinaria i maravellosa tot allò que jo penso sobre aquest tema i que no se expressar amb paraules. Et dire que crec que aquí d'una forma molt sibilina, s'ha intentat transmetre la idea de que immigrant es igual a delinquent o terrorista. Sempre que hi ha algun fet delictiu executat per una o varies persones immigrants, es remarca molt la seva procedencia. Com es que no es fa el mateix amb els lladres, estafadors, i persones violentes d'aquí?. Gracies per els teus escrits i continua fent-lo encara que tinguis algunes mancances.
Publicar un comentario