domingo, 13 de diciembre de 2009

Balanç del any 2009
Aquest mes de desembre farà un any que vaig perdre la visió de ull esquerra i actualment el ull dret què és l’únic que i veia ara també a tingut problemes i he perdut alguna visió, això amb altres varies mancances em fa esta bastant limitada.
Fen balanç de aquest any que acaba encara tinc que donar gràcies per altres fets que he viscut. Al complir els 80 anys la festa inoblidable que em van preparar els fills/es i nets/es els amics, els grups de la Xarxa i sobre tot el sentir-me tan estimada.
El dia 3 de desembre d’enguany vaig rebre la Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona, quant em van comunicar que a petició del equip de govern del districte de Sant Martí, s’hem concedia la medalla, primer vaig pensar que no podia ser, però després vaig fer un balanç de tots aquest anys i, perquè vaig començar.
Una persona molt estimada ens va deixar quant tenia 14 anys deia que trigava ha fer-se gran i que volia dedicar-se el seu temps i saber, als més desvalguts sobre tot els nens.
Vaig anat donant voltes i vaig fer una reunió familiar marit, fills i (amb un nadó una nena de un any) els vaig proposar que si tots col·laboraven jo miraria com fer que aquest desix que el nostre fill i germà tenia es perdés no seria del tot com ell volia i així van començar fa 39 anys
Avui ja no tinc el meu marit, però sense la seva ajuda en tot moment i la dels fills i tantes persones que s’han involucrat amb tot el que hem pogut dur ha terme durant tants anys.
L’hi rebuda amb molta il·lusió i l’hi dedicat ha tots i a totes que han fet possible fer realitat un desix d’un noi de 14 anys.
Per tant aquest any 2009 i hagut de tot i considero que estat més positiu que negatiu.

Us desitjo pau i joia
Anna

3 comentarios:

miquel mª. lluch dijo...

Enhorabona, Anna, per haver-te estat públicament reconeguda, amb la Medalla d'Honor de Barcelona, la llarga tasca realitzada durant tants i tants anys. T'has ben guanyat aquest reconeixement, amb el teu treball eficaç, permanent i constant. En nom propi, i de l'Associació A.C.A., m'adhereixo plenament a aquest merescut homenatge i estic segur que, juntament amb mi, també se n'alegren tots els nostres companys del Consell Assessor de la Gent Gran. I junt amb la meva felicitació, expresso el meu sincer desig de que puguem continuar treballant junts, durant molts anys, per la nostra volguda Ciutat.

Montserrat dijo...

Anna, com sempre ets un exemple a seguir i com sempre ens ensenyes a tenir una actitud positiva. Et desitjo tot el millor pel proper 2010!

Montserrat

Trullas dijo...

Anna
Tots els teus escrits et surten del cor i es veu

Aquest balanç que fas dels teus 80 anys ens en vas fer un avanç fa pocs dies quans ens vas venir a fer una xerrada al grup de família de Benestar Social. Tots et vàrem escoltar amb plena atenció i ens vaig deixar sense alè. Va quedar molt clar que amb la teva empenta has fet moltes coses, però que darrera tenies el suport de TOTA la teva família, i que sense ell i la teva fe, no saps que hauria passat.

La Creu de Sant Jordi no és cap regal. Per tu, es un reconeixement del que has fet i que esperem que continuïs fent a pesar de les xacres de l’edat

Joan