Barreja d'opinions

Quant de temps fa que no em poso a escriure en el meu bloc, però quant vull opinar sobre algun fet que esta vivint la nostra societat ja n’ha sortit un altre.
Potser faré una barreja opinant amb les noticies que escolto en els medis de comunicació, tertúlies, entrevistes... La veritat al llarg de la meva vida he viscut moltes situacions prou difícils, una guerra, post guerra que no s’acabava mai, finalment desprès de una lluita per la democràcia fa uns anys ja la tenim i vet aquí que ara als menys a mi em sembla que tot trontolla. Els polítics la majoria hi ha vegades més que donar solucions treuen els drapets al sol com vulgarment és diu, la veritat crec que això crea un desconcert que la gent esta més que cansada, i si et deixes portar per tot el que escoltes hi ha un desencís. Uns i altres ens prometen coses per guanyar el poder, però ja som adults i han de saber què venim de temps passats i em viscut situacions adverses com deia al principi, em de tenir el cap mol clar per poder veure la realitat.

Aquí és on vull anar a parar, al llarg de la meva vida on he viscut com molta gent situacions molts difícils sempre e volgut ser critica amb situacions negatives i reclamar els meus drets com a ciutadana, també complir amb els meus deures en vers la societat en que visc, però avui m’adono compte que tot ho caregem als del nostre voltant, polítics, empresaris... culpem als que ens han donat facilitat per gastar diners, i nosaltres que? S’ha sabut dir no? Sabem i em sabut defensar i complir amb la feina que tenen i em tingut ? ens hem plantejat en ser més responsables en el treball ? La administració ja u diu la paraula administren els nostres impostos per tant em de ser més curosos en com es gasten i mirar de no perjudicar-nos els uns als altre.
La gent gran no estem fora d’aquesta responsabilitat.i finalment la vaga del dia 29 jo veig un desconcert amb molta gent, crec que s’hauria de respectar i no obligar els que no u tenen molt clar perquè la seva economia ja esta prou minvada, o no estan d’acord, perquè és creu què no tindran una solució aquestes imposició ens venen de la U.E, amb això no vull dir que es tenia que haver previst i no deixar que s’arribes aquesta situacions.
Amics als meus 81 anys només cobro una pensió de viuda, i vaig començar a treballar als 12 anys era els anys de la post guerra i als dos llocs que vaig treballar com que la meva mare ja treballava era com un favor que en feien, la mare treballava amb llenceria i el meu ofici va ser brodadora i quant em vaig casar vaig continuant brodant. Moltes vegades dono gràcies perquè he après a valorar tot els que el meu marit i jo varen fer per tirar endavant la família ( com molta gent de la nostra època) i continuo buscant la part positiva de la meva vida, que és molta, fills/es, nets/es, família, amics.

Fins i tot ara que he tingut que renunciar ha ser membre del Consell de la Gent Gran, del Consell de Dones i d’altres grups de treball per motius de salut que la tinc bastant minvada, la part positiva és el records dels companys i companyes de tots aquests anys de feina feta entre tots de què la veu de la gent gran ha estat present i ens omple de goig veure que avui moltes d’aquelles opinions donades al llarg del anys s’han fet realitat

Ja veieu com us dic al principi amb aquest escrit hi ha una barreja d’opinions i sentiments, aquestes alçades no s’he fer-lo d’una altre manera.

Anna

Opinions Varies

Cada vegada trigo més a escriure, però quant encara no ha tingut temps d’assimilar una noticia que ja t’arriba un altre, esta tot tan
complicat que no se ven be el què vull expressar.

Nosaltres la gent gran parlant de com anat canviat la manera de viure, com han canviat el valors de les coses, el tenir quant més coses millor sense pensar si realment es necessiten o no, els joves, els no tan joves i ha vegades nosaltres la gent grans també, ens em deixat portar per un estat de benestar fictici i ens em anant enfilar fins arribar ha on estem ara.

Crec que s’ha de fer un canvi de vida i començar a viure la realitat crec que es el moment de fer un nou plantejament i veure si em de tenir tantes coses supèrflues que ens podríem estalviar.

Diuen que els vells o la gent gran ( ha mi no em desagrada la paraula vella u soc i viscut la infantesa, adolescència, joventut i la madures ara soc vella) ens dediquem a donar consells ni molt menys. Per a mi mateixa en primer lloc i per tots i totes joves i vells, tindríem que veure com és la nostra convivència, de respecte, estimació si es més important el tenir o el ser.

Crec què arribat l’hora de fer un canvi per el futur, i fer un nou plantejament de vida.

Bé ja u comentava al principi no se ven ve com vull expressar-me potser i barrejat diferents opinions. Soc vella ja e complert 81 anys.

Anna

Noticies varies

Cada vegada el meu bloc es més espaiats, però quant estic a mitges ja surten altres noticies, el grup de comunicació ara no tenim cap micròfon obert on poder comunicar-vos la tasca del Consell de la Gent Gran, però sembla que aviat a BTV tindrem un espai?

Us explicaré les meves noticies que son moltes. Des de el Nadal del 2008 fins avui la meva vida a canviat bastant, he anat tenint contratemps de salut que m’ha deixat bastant malmesa, però com que sempre m’agrada valorar el que tinc quant vaig fer balanç al acabar el 2009 vaig veure la sort que tinc de tenir el cap clar.

Això que em significa? On fallen les meves capacitats buscar la manera de fer servir altres recursos, però no tots els pots suplir, necessito que m’acompanyin em costa molt anar sola per pujar a qualsevol vehicle, per tant em vaig retirant de algun projecte.
Quant estic amb reunions el meu tarannà de participació que sempre e tingut i, jo crec que podria participar m’ofereixo però després quant analitzo la realitat em retiro.
Des de fa un any vaig passant el relleu de la Xarxa de Dones de 5o i més a les persones que porten els grups, sempre he tingut molt bona col·laboració i per aquest motiu avui puc deixar un bon relleu per continuar l’ideari de la Xarxa.
També tinc que anant deixant la meva participació amb reunions, vull fer-lo pensant que tot te un principi i un final i, encara que enyori tot aquest anys de relació i convivència tinc molts bon records que son els que m’acompanyen.
No se si dir fins aviat o fins que em vegi em cor de parlar dels meus sentimens.
Anna

Balanç del any 2009
Aquest mes de desembre farà un any que vaig perdre la visió de ull esquerra i actualment el ull dret què és l’únic que i veia ara també a tingut problemes i he perdut alguna visió, això amb altres varies mancances em fa esta bastant limitada.
Fen balanç de aquest any que acaba encara tinc que donar gràcies per altres fets que he viscut. Al complir els 80 anys la festa inoblidable que em van preparar els fills/es i nets/es els amics, els grups de la Xarxa i sobre tot el sentir-me tan estimada.
El dia 3 de desembre d’enguany vaig rebre la Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona, quant em van comunicar que a petició del equip de govern del districte de Sant Martí, s’hem concedia la medalla, primer vaig pensar que no podia ser, però després vaig fer un balanç de tots aquest anys i, perquè vaig començar.
Una persona molt estimada ens va deixar quant tenia 14 anys deia que trigava ha fer-se gran i que volia dedicar-se el seu temps i saber, als més desvalguts sobre tot els nens.
Vaig anat donant voltes i vaig fer una reunió familiar marit, fills i (amb un nadó una nena de un any) els vaig proposar que si tots col·laboraven jo miraria com fer que aquest desix que el nostre fill i germà tenia es perdés no seria del tot com ell volia i així van començar fa 39 anys
Avui ja no tinc el meu marit, però sense la seva ajuda en tot moment i la dels fills i tantes persones que s’han involucrat amb tot el que hem pogut dur ha terme durant tants anys.
L’hi rebuda amb molta il·lusió i l’hi dedicat ha tots i a totes que han fet possible fer realitat un desix d’un noi de 14 anys.
Per tant aquest any 2009 i hagut de tot i considero que estat més positiu que negatiu.

Us desitjo pau i joia
Anna

Nou Curs

Nou curs

Ja em començat un curs nou, com la mainada, ens tornem a trobar a les reunions del Consell de Gent Gran, també el Consell de Dones i també amb els 2 grups de tertúlia de la Xarxa de Dones de 50 i més.
Em tingut el primer plenari del CGG, però vull fer un breu comentari del II Congres de les Dones que es va celebrar el mes d’octubre amb l’assistència de 1700 dones i, el seu fil conductor era “ Les dones agents de transformació social.”
Estat un treball de mesos, la seva temàtica era, ciutadania, cultura, espais públics i vida quotidiana, temps i treball, en el congres es van recollir 500 propostes per millorar la ciutat des de la mirada de la dona. La nostra associació de dones grans també va participar, malauradament els medis de comunicació no van fer gaire ressò, les accions i pensaments de les dones continuant bastant invisibles, en general falta la perspectiva de gènere en periòdics, ràdios i televisions, demanem a les més joves que son les que han de agafar el relleu el mateix que nosaltres vàrem fer.
Avui tenim moltes oportunitats per fer sentir les nostres veus, els Consell de Gent Gran, els Consells de Dones, grups de treballs de diferents temàtiques, les noves tecnlogies... on podem col·laborar i participar amb les nostres suggeriments que val reconèixer que al llar dels anys podem constatar que em anant avançats amb les nostres demandes. Som ciutadans de drets i deures i em de fer valer la nostra veu.

Anna

80 aniversari

El dia 6 de juny va ser un dia inoblidable, els meus fills, filla, joves, gendre, nets i netes. em van preparar una festa sorpresa, per celebrar el 80 aniversari.
Creia que anava al dinar que fem cada final de curs (ja fa 33 anys) amb els amics del “Grup el Dimecres”.
Vaig entrar a les fosques i al moment es van encendre les llums, i vaig veure tantes persones estimades, família, amics, amigues...allà juntes, va ser tan inesperat que la meva filla em va haver d’abraçar per que reaccionés de la emoció...
Va ser una festa on els records de tota una vida a través de Power Points van estar presents, fotografies, escrits entranyables, àlbum de fotos...
Una de les netes, la Mireia, que estava a Itàlia estudiant, no va poder venir, i a través de la pantalla vam fer un itinerari turístic per Roma visitant monuments i paisatges molts macos (em va semblar que m’hi trobava de debò).
La sala era plena d’escrits amb paraules per l’Anna.
Dinar, pastis, regals, plantes...
No puc explicar tot el que vaig sentir, el que si que puc dir és que m’ha donat una força d’ànims, de pau i serenitat per seguir al camí que em queda per fer.
A la meva vellesa puc sentir l’escalf de l’amor rebut i donat, “dono gràcies a Déu” tot recordant aquelles persones tan estimades, marit, fill, pares, germans, amics... que ja no hi son i què han compartit la meva intensa vida.

Anna

La Soledat

Tots coneixem persones que viuen soles, però això no els impedeix de relacionar-se, de disfrutar i compartir, ajudar als altres i si cal deixar-se ajudar.
N’hi ha, però, que pateixen extremadament aquesta soledat, ho viuen com una desgràcia, no gaudeixen del seu entorn. n’hi ha que estan acompanyats, s’he senten molts sols

L’estat de soledat pot ser buscat o desitjat per diferents motius:
Reflexió, estudis, o independència, llibertat dels seus actes. Però en general, tots tenim necessitem sentir-nos acompanyats.
La forma en cada persona viu la seva vellesa està estretament
relacionada en com ha viscut la vida. De la manera en que s’afronti, quan encara s’és relativament jove, ”el estar sol”
dependrà l’acceptació de les pèrdues, quan arribin.

Hi ha u gran nombre de dones que viuen soles.
Aquesta situació imposada per la mort o separació de la parella, i també per l’absència dels fills de la llar, fa trontollar a la dona tot el sentint de la vida dedicada amb cos i ànima a la seva família.

Els homes també pateixen la soledat en començar la jubilació troben a faltar els companys i actualment quan es queden amb paro relativament joves. Hi ha que cauen en una depressió.

Cal sortir d’un mateix, interessar-se per les petites coses de cada dia, i per les persones, buscar noves amistats, relacions, activitats, i també aprofundir dins d’un mateix. Sentir-se viu en el món en constant canvi.

Gaudir dels bons records., de les vivències passades i per descomptat del presents. Tot això ajuda a viure amb companyia

Avui en dia la vellesa s’ha allargat. Cada vegada tens més mancances, no et pots valer com u feies temps enrera, però si tens la sort de tenir el cap clar, pots buscar i suplir les limitacions amb altres recursos.
La gent gran som conscients de l’època que ens toca viure, l’hem d‘acceptar donant facilitats els del nostre costat
Molta gent gran quan al final te que anar a una residència és quant viu realment la soledat... Enyora la família. Anna