Em van invitar, junt amb d'altres persones, a participar en en el "Archivo de la Eperiencia". Va ser interessant, i al mateix temps una mica nova: càmeres de televisió, fotrògafs, bastants micròfons d'algunes emissores de radio...
Els records del temps passat hi ha persones qe no els agrada perquè no volen amb coses desagradables o que els han fet patir. Si què és veritat que moltes vegades son records tristos i de patiment. També algunes persones diuen que només es parla de la banda republicana, és veritat,però durant molts anys només hem sabut un aversió.
Jo penso que els passat ens marca el futur si volem aprofitar les experències viscudes.
Per a mi, el recordar la guerra que que vàrem patir amb la visió de de la persona adulta que soc ara, m'ajuda a analitzar-la amb imparcialitat.
Se que es van cometre barbaritats i morts injustes per els dos bàndols, que una guerra, dona opurtunitats,a aquelles persones que, tenint enveja o odis guardats en el seu interior, poden fer servir la seva revenja, denunciant i acusant perquè tot l'odi que han guardat en el seu interior trobi la manera de fer la seva venjança.
Però, això no treu importància a totes les morts durant la guerra i la postguerra, tot el que ens va tocar patir, la manca d'aliments, fins l'any 1952 no és van retirar les cartilles per a recollir, a base de cupons, pa, oli, llegums... La repressió, amb molts sentits, i la llibertat d'expressió per parlar la nostra llengua.
Quant vam tornar a l'escola, els nostres estudis en catala els várem tenir que oblidar radicalment, d'un dia per l'altre tot va ser amb castellà, i per a mi personalment, adaptar tot el que havia après en una llengua i passar-ho a una altra, va ser molt fort.
Anna
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Anna
El dia que tu participaves en el “Arxivo de la Experiencia”, jo també hi era, ja que com a CAGG hi érem convocats. Per cert, hi acabo d’entrar i he buscat el teu testimoni. Ho he fet fer Garcia, Ana i Anna, i no he trobat res que em lligués amb el teu perfil. Tu, t’has trobat?. En canvi, si he trobat el d’en Jordi Galligò
Dels quatre últims articles teus, tres parlen de la memòria, del que avui en diem memòria històrica, i ho és. Pel comentari que et vaig fer en l'article anterior, jo no soc partidari de parlar massa de la nostra memòria. La gent gran tenim tendència a parlar de les èpoques passades i els que ens envolten ens ho accepten, però pensen “L’avi ja hi torna”, cosa que em sap greu. A mi m’agrada, encara que potser és una utopia, parlar de futur, de problemes que tenim i en forma dialogada. Els de casa meva, el dia que em vegin explicant el passat, segur que diran “Mira, l’avi s’he fet vell” i, en el meu cas, tindran raó
Trullas
Publicar un comentario