Barreja d'opinions

Quant de temps fa que no em poso a escriure en el meu bloc, però quant vull opinar sobre algun fet que esta vivint la nostra societat ja n’ha sortit un altre.
Potser faré una barreja opinant amb les noticies que escolto en els medis de comunicació, tertúlies, entrevistes... La veritat al llarg de la meva vida he viscut moltes situacions prou difícils, una guerra, post guerra que no s’acabava mai, finalment desprès de una lluita per la democràcia fa uns anys ja la tenim i vet aquí que ara als menys a mi em sembla que tot trontolla. Els polítics la majoria hi ha vegades més que donar solucions treuen els drapets al sol com vulgarment és diu, la veritat crec que això crea un desconcert que la gent esta més que cansada, i si et deixes portar per tot el que escoltes hi ha un desencís. Uns i altres ens prometen coses per guanyar el poder, però ja som adults i han de saber què venim de temps passats i em viscut situacions adverses com deia al principi, em de tenir el cap mol clar per poder veure la realitat.

Aquí és on vull anar a parar, al llarg de la meva vida on he viscut com molta gent situacions molts difícils sempre e volgut ser critica amb situacions negatives i reclamar els meus drets com a ciutadana, també complir amb els meus deures en vers la societat en que visc, però avui m’adono compte que tot ho caregem als del nostre voltant, polítics, empresaris... culpem als que ens han donat facilitat per gastar diners, i nosaltres que? S’ha sabut dir no? Sabem i em sabut defensar i complir amb la feina que tenen i em tingut ? ens hem plantejat en ser més responsables en el treball ? La administració ja u diu la paraula administren els nostres impostos per tant em de ser més curosos en com es gasten i mirar de no perjudicar-nos els uns als altre.
La gent gran no estem fora d’aquesta responsabilitat.i finalment la vaga del dia 29 jo veig un desconcert amb molta gent, crec que s’hauria de respectar i no obligar els que no u tenen molt clar perquè la seva economia ja esta prou minvada, o no estan d’acord, perquè és creu què no tindran una solució aquestes imposició ens venen de la U.E, amb això no vull dir que es tenia que haver previst i no deixar que s’arribes aquesta situacions.
Amics als meus 81 anys només cobro una pensió de viuda, i vaig començar a treballar als 12 anys era els anys de la post guerra i als dos llocs que vaig treballar com que la meva mare ja treballava era com un favor que en feien, la mare treballava amb llenceria i el meu ofici va ser brodadora i quant em vaig casar vaig continuant brodant. Moltes vegades dono gràcies perquè he après a valorar tot els que el meu marit i jo varen fer per tirar endavant la família ( com molta gent de la nostra època) i continuo buscant la part positiva de la meva vida, que és molta, fills/es, nets/es, família, amics.

Fins i tot ara que he tingut que renunciar ha ser membre del Consell de la Gent Gran, del Consell de Dones i d’altres grups de treball per motius de salut que la tinc bastant minvada, la part positiva és el records dels companys i companyes de tots aquests anys de feina feta entre tots de què la veu de la gent gran ha estat present i ens omple de goig veure que avui moltes d’aquelles opinions donades al llarg del anys s’han fet realitat

Ja veieu com us dic al principi amb aquest escrit hi ha una barreja d’opinions i sentiments, aquestes alçades no s’he fer-lo d’una altre manera.

Anna