Tots Sants
La nostra associació Xarxa de Dones de 50 i més, cada dimarts els grups de l’Amistat es reuneix i és parla de diferents temes, d’actualitat... vivències personals... conferències.
Aquest dimarts 26 vàrem celebrar una mica avançada la festa de Tots Sants, vam recordar com es va començar a celebrar fins arribar als nostres dies
Ens agradava molt l’ambient amb les parades de castanyeres, la flaire que impregnaven els carrers. Les reunions familiars per pregar segons les famílies i també menjar, moniatos, castanyes, panellets..., d’altres famílies només eren per recordar i menjar...
Les visites al cementiri per netejar portar flors i pregar. (Cada vegada menys)
Les costums segons pobles o famílies, la carbassa hi havia llocs on es buidava la carbassa i posava una espelma. També es parava taula amb coberts per als difunts... Llums per il·luminar les animes del purgatori....
Una companya del grup que sempre ens fa escrits referents al dia va fer un on parlava de la mort, amb sentiment i delicadesa, van haver varies companyes la majoria que no els va agradar que surtis la mort.
És una realitat que ens costa acceptar, tot te un principi i final i nosaltres també el tenim, perquè fugim de acceptar aquesta realitat?
Crec que si i penséssim com un fet final de la nostra vida podríem gaudir més del que tenim, no viure tan angoixats per desitjar tenir coses que moltes vegades no necessitem... S’acabarien els odis, rancúnies... que a vegades ens fan tan infeliços i no ens deixa estimar. No pensem tant en el passat, que ja no es pot canviar, ni en el futur que no sabem com serà, em de viure el present sense tanta angoixa (a vegades es inevitable) gaudim de la vida encara que sigui amb moltes mancances...
Si em sabut sembra, poc o molt haurà collita.
Recordem els que ja ens han deixat donant gràcies per haver-los tingut al nostre costat
Anna
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Són molt adients aquestes reflexions que ens fas, tan sinceres i tan plenes d'optimisme, i que ens recorden que el que hem de celebrar, el dia de difunts, és haver tingut la sort de conviure amb persones estimades. És un dia en que la memòria ens les fa reviure, i és quan, sense ser-hi, les sentim encara ben a prop nostre.
És cert que les enyorem, però en recordar-les, les fem reviure a la vida, i es agradable suposar que només estan dormint.
També és bo acompanyar la diada amb una castanyada, molt més autèntica quan podem celebrar-la en comunitat, perquè és llavors quan els ausents es fan més presents entre nosaltes.
I amb tot això, tal com ens dius, continuant sembrant sempre optimisme, amb l'esperança que després la collita serà ben abundosa.
ens costa tant parlar de la mort... i és l'única cosa que tenim segura en aquesta vida
1abraçada
La teva reflexió sobre Tots Sants és una lliçó magistral per recordar sempre
Tot Sants motiu de trobada familiar al entorn d’una taula amb castanyes o carbasses amb espelmes, o no, a dintre (ens copien els del Halloween?. uns per pregar, altres només per menjar, però TOTS per recordar a les persones estimades
I de la mort?. La teva amiga Mom ho ha resumit molt bé
Trullas (La meva esposa tmabé et felicita)
Publicar un comentario