Parlament de Catalunya

Al llarg dels meus 82 anys, e viscut moltes manifestacions i al final sempre hi ha hagut uns grups de violents i exaltats que solament han trencat i així desligitimar el sentit de les demandes
Quint espectacle tan violent i desagradable s’ha viscut en el entorn del Parlament de Catalunya, o vaig viure amb molta tristesa. ( Vaig recordar què és la segona vegada que això succeeix, fa uns quants anys també els polítics van ser insultats, i amenaçats a la porta del Parlament)
No entenia com varen poder fer el que van fer, acostar-se tan als parlamentaris agredint e insultar pintant la roba i el cap e intentar pegar-los, va ser vergonyós. (No vaig entendrà com no és va fer un cordo de protecció per on havien de passar els diputats)
El Parlament l’hem de defensar tothom i ho em de fer per les moltes persones, que han lluitat i alguns han donat la seva vida per aquesta democràcia. Segurament té mancances i no és perfecta, però el què em viscut una dictadura l’hem de continuar defensant.
Segueixo donant el meu recolzament als joves, perquè pacíficament i sense aldarulls defineixin les seves reclamacions.
Quant vols donar les teves raons del que demanes, si ho dius amb violència pers tota la raó
Anna

Els joves han reaccionat

Els joves ja no estan passiu com deien varies persones, quant escoltava aquest comentari o critica, sempre deia, quant els toqui amb ells directament ja és mouran, hi ja arribat aquesta moment.
En l’últim bloc, ja deia que em preocupava el mon què és trobarien aquest joves, és la generació que més ben preparada esta.
El meu reconeixement per tots ells, i admiració per la responsabilitat dels seus actes. També la resposta ciutadana, crec què és mol important el que estan passant y esperó que continuí. Sempre s’ha dit que els canvis polítics és la ciutadania que els fa canviar,
Esperó que segueixen amb les seves assemblees i que nosaltres els i donem tot els recolzament que és mereixen.
Anna

Que esta passant

Cada vegada trigo més a escriure un bloc perquè jo, que sempre he volgut veure la part positiva del meu entorn, cada vegada em costa més. Els missatges que vam començar escoltant varen ser de retallades en sanitat, educació, cultura, benestar social... Moltes persones que hi parlo diuen el mateix: hi hagut una manca d’informació, perquè aquestes retallades? Quina finalitat tindran... Em rebut missatges que després s’han rectificat, som prou adults per entendre tot el que esta passant en aquesta crisi que tots patim, uns més que altres. La meva mare que avui seria centenària, ja de jovenalla sempre l’havia sentit dir: “mani qui mani els treballadors som els que ens emportem la pitjor part”. El que més em preocupa és el món que trobaran els joves quan acabin els estudis, quin treball trobaran? Em pregunto perquè els que han estafat, els que s’han apropiat dels diners, els que continuen tenint uns guanys desorbitats, perquè continuen impunes? També els irresponsables que malversen els diners públics, sanitat, educació, l’estat del benestar... Espero i desitjo que tots es posin d’acord: els que ens governen i els partits de l’oposició. Que treballin més per els ciutadans, deixin de recriminar-se uns als altres i pensin més en les persones i no en el seu “ego”. Sort de les persones que m’envolten, els fills, nets, amics, i de les tantes persones que estimo i m’estimen perquè m’ajuden a continuar veient la part positiva de les coses, i no perdre aquesta il·lusió de viure al final de la meva vida. Anna

Aquesta vegada no parlaré de els meus sentiments, es la reflexió d’una professora publicat amb un diari local.

Catalunya llegeix una mica millor?

En els darrers dies han sortit publicades a la premsa els resultats de l’últim informe PISA de l’any 2009 sobre els nivells educatius en diversos països. Com que els resultats a Catalunya i Espanya en les proves anteriors que havien vist la llum no eren massa positius ni esperançadors, hi havia una certa expectació en el món educatiu i a la societat en general, per conèixer els últims resultats. I el titular de molts diaris ha estat “ Catalunya llegeix una mica millor”.
Els que treballem en l’àmbit de l’ensenyament sabem que cap avaluació és neutre i que es poden fer d’una forma o una altre per obtenir-ne unes conclusions o unes altres, depenent de determinades circumstàncies socials, econòmiques i polítiques. Això no vol dir que les proves PISA no tinguin rigor pedagògic, però crec que cal valorar els resultats amb cautela. Si bé, segons l’avaluació del 2009, els alumnes catalans obtenen resultats significativament millors que en altres edicions, el nivell de comprensió lectora segueix estan per sota del que seria desitjable.
Tothom està d’acord que l’eix principal de l’aprenentatge és el domini de les llengües, ja que llegint, escrivint i comprenent allò que llegim i escrivim, és a dir tenint allò que en podem dir habilitats lingüístiques-orals i escrites- és com podem accedir a les altres àrees del coneixement, i així utilitzar tots els recursos per comprendre el significat dels textos. És ben sabut que l’alumne que va malament en lectura fracassa en els estudis, perquè qui no entén allò que llegeix tampoc es pot explicar bé. L’aprenentatge de la lectura ha de ser una tècnica que un cop adquirida no s’oblidi mai, i la comprensió lectora s’alimenta del coneixement, del vocabulari, de les dades i els gràfics, i evidentment es cultiva en tots els àmbits i a totes les matèries educatives.
Diguin el que diguin les conclusions de l’informe PISA, el gust per la lectura i la comprensió lectora dels nostres estudiants no està passant pel seu millor moment, doncs l’entorn es troba sota el domini del món de la imatge i de la immediates. Vivim en una societat hipermoderna, accelerada, mediatitzada, desorientada i sota l’impacte tecnològic. I en aquest món l’ensenyament i la transmissió de cultura, regits per la societat de la comunicació i el coneixement, hem pujat inevitablement
al tren de la informàtica i hem convertit l’ordinador en un tòtem contemporani
Hi ha l’error de creure que l’accés a la informació significa l’accés al coneixement. A totes les escoles i instituts del nostre país hi ha sales d’informàtica i darrerament portàtils i pissarres digitals a gairebé totes les aules, i vam creure que el factor tecnològic havia de marcar la diferència entre l’educació del passat i la del futur. Passat ja un temps i vist el balanç en alguns centres ens podem adonar que no ha estat així: l’ensenyament i l’aprenentatge és bo o dolent independentment del factor tecnològic, i tenir les aules informatitzades no ens assegura una bona educació
Segurament no hi ha marxa enrere, i l’accés generalitzat a la informació a la xarxa i els recursos digitals a totes les aules seran un fet. Si s’utilitzen correctament potser poden ser la forma de recuperar els estudiants a qui no els agraden els llibres, però en canvi adoren les pantalles dels ordinadors. Els models de transmissió de coneixement han canviat i ara els professors no són els únics dipositaris de l’ensenyament. A l’era dels i-Pads, els e-readers, i totes aquestes noves tecnologies multimèdia que han fet augmentar el componen visual de la comunicació i l’educació, no ens queda més remei que aliar-nos-hi. Però, tornant als resultats de l’informe PISA i acceptant en termes generals que hem reculat en aspectes bàsics com el domini de la lectoescriptura i la comprensió lectora, no ens deixem enganyar per la “pantallocràcia” que marca el nostre nou estil de vida: a la xarxa hi ha recursos extraordinaris però també recursos absolutament nefastos. Les aules han experimentat una gran revolució, però no ens oblidem de recuperar la cultura de l’esforç, la concentració i el domini de la paraula, almenys en situació d’igualtat amb la imatge
Montse Estrada