Cada vegada trigo més a escriure, però quant encara no ha tingut temps d’assimilar una noticia que ja t’arriba un altre, esta tot tan
complicat que no se ven be el què vull expressar.
Nosaltres la gent gran parlant de com anat canviat la manera de viure, com han canviat el valors de les coses, el tenir quant més coses millor sense pensar si realment es necessiten o no, els joves, els no tan joves i ha vegades nosaltres la gent grans també, ens em deixat portar per un estat de benestar fictici i ens em anant enfilar fins arribar ha on estem ara.
Crec que s’ha de fer un canvi de vida i començar a viure la realitat crec que es el moment de fer un nou plantejament i veure si em de tenir tantes coses supèrflues que ens podríem estalviar.
Diuen que els vells o la gent gran ( ha mi no em desagrada la paraula vella u soc i viscut la infantesa, adolescència, joventut i la madures ara soc vella) ens dediquem a donar consells ni molt menys. Per a mi mateixa en primer lloc i per tots i totes joves i vells, tindríem que veure com és la nostra convivència, de respecte, estimació si es més important el tenir o el ser.
Crec què arribat l’hora de fer un canvi per el futur, i fer un nou plantejament de vida.
Bé ja u comentava al principi no se ven ve com vull expressar-me potser i barrejat diferents opinions. Soc vella ja e complert 81 anys.
Anna
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Trobo molt adient aquesta proposta de reorientar la nostra visió de la vida, deixant enrera una comoditat massa fàcil i tornant a uns principis de constància i treball, que moltes vegades havien quedat com oblidats. Tots ens hem d'esforçar per redreçar l'actual clima de pessimisme, a base d'il·lusió i de confiança, començant per nosaltres mateixos. És per això que no estic gens d'acord, Anna, amb la teva frase final de que "sóc vella". No és pas cert. Som grans, aixó si, però no pas vells, sinó ben actius, com ho demostra plenament aquest bloc teu de notícies, que espero poder continuar llegint amb interés durant molts anys.
Com sempre Anna ets de les que tens més visió de futur i aixó no te res a veure amb els ulls que, en aquest cas, no tenen res de cansats.
Tens anys i experiència però també et planteges projectes i no et quedes en la comoditat de l'anar fent. Aixó és el que val.
Un cop més he de dir-te que m'agarada molt llegir-te.
Montserrat Borrás
Anna
S’entén perfectament el que vols dir
Tots ens hem de replantejar la nostra forma de vida i com administrar els nostres recursos.
Si no ho fem de bon grat, ens tocarà a fer-ho per força
La Gent Gran tenim un avantatge. NO TENIM CRÈDIT, si no és amb aval del nostres Fills. Per tant, en aquest camp no podrem fer bestieses.
Una vegada ens hàgim acostumat a consumir menys, veurem que som igual feliços
Trullas
Anna, nos gustaría invitarte a formar parte de BLOGOMAYOR, la red de blogs sensibles a los desafios de las personas mayores, la salud y el envejecimiento.
Dale una mirada http://www.blogomayor.com confiamos en que te gustará y que con tu apoyo podremos poner un granito de arena para la reflexión e información sobre las problemáticas de nuestros mayores.
Cualquier duda, contáctenme en info@blogomayor.com Esperamos verte en la red. Gracias!
Publicar un comentario