sábado, 1 de enero de 2011

Aquesta vegada no parlaré de els meus sentiments, es la reflexió d’una professora publicat amb un diari local.

Catalunya llegeix una mica millor?

En els darrers dies han sortit publicades a la premsa els resultats de l’últim informe PISA de l’any 2009 sobre els nivells educatius en diversos països. Com que els resultats a Catalunya i Espanya en les proves anteriors que havien vist la llum no eren massa positius ni esperançadors, hi havia una certa expectació en el món educatiu i a la societat en general, per conèixer els últims resultats. I el titular de molts diaris ha estat “ Catalunya llegeix una mica millor”.
Els que treballem en l’àmbit de l’ensenyament sabem que cap avaluació és neutre i que es poden fer d’una forma o una altre per obtenir-ne unes conclusions o unes altres, depenent de determinades circumstàncies socials, econòmiques i polítiques. Això no vol dir que les proves PISA no tinguin rigor pedagògic, però crec que cal valorar els resultats amb cautela. Si bé, segons l’avaluació del 2009, els alumnes catalans obtenen resultats significativament millors que en altres edicions, el nivell de comprensió lectora segueix estan per sota del que seria desitjable.
Tothom està d’acord que l’eix principal de l’aprenentatge és el domini de les llengües, ja que llegint, escrivint i comprenent allò que llegim i escrivim, és a dir tenint allò que en podem dir habilitats lingüístiques-orals i escrites- és com podem accedir a les altres àrees del coneixement, i així utilitzar tots els recursos per comprendre el significat dels textos. És ben sabut que l’alumne que va malament en lectura fracassa en els estudis, perquè qui no entén allò que llegeix tampoc es pot explicar bé. L’aprenentatge de la lectura ha de ser una tècnica que un cop adquirida no s’oblidi mai, i la comprensió lectora s’alimenta del coneixement, del vocabulari, de les dades i els gràfics, i evidentment es cultiva en tots els àmbits i a totes les matèries educatives.
Diguin el que diguin les conclusions de l’informe PISA, el gust per la lectura i la comprensió lectora dels nostres estudiants no està passant pel seu millor moment, doncs l’entorn es troba sota el domini del món de la imatge i de la immediates. Vivim en una societat hipermoderna, accelerada, mediatitzada, desorientada i sota l’impacte tecnològic. I en aquest món l’ensenyament i la transmissió de cultura, regits per la societat de la comunicació i el coneixement, hem pujat inevitablement
al tren de la informàtica i hem convertit l’ordinador en un tòtem contemporani
Hi ha l’error de creure que l’accés a la informació significa l’accés al coneixement. A totes les escoles i instituts del nostre país hi ha sales d’informàtica i darrerament portàtils i pissarres digitals a gairebé totes les aules, i vam creure que el factor tecnològic havia de marcar la diferència entre l’educació del passat i la del futur. Passat ja un temps i vist el balanç en alguns centres ens podem adonar que no ha estat així: l’ensenyament i l’aprenentatge és bo o dolent independentment del factor tecnològic, i tenir les aules informatitzades no ens assegura una bona educació
Segurament no hi ha marxa enrere, i l’accés generalitzat a la informació a la xarxa i els recursos digitals a totes les aules seran un fet. Si s’utilitzen correctament potser poden ser la forma de recuperar els estudiants a qui no els agraden els llibres, però en canvi adoren les pantalles dels ordinadors. Els models de transmissió de coneixement han canviat i ara els professors no són els únics dipositaris de l’ensenyament. A l’era dels i-Pads, els e-readers, i totes aquestes noves tecnologies multimèdia que han fet augmentar el componen visual de la comunicació i l’educació, no ens queda més remei que aliar-nos-hi. Però, tornant als resultats de l’informe PISA i acceptant en termes generals que hem reculat en aspectes bàsics com el domini de la lectoescriptura i la comprensió lectora, no ens deixem enganyar per la “pantallocràcia” que marca el nostre nou estil de vida: a la xarxa hi ha recursos extraordinaris però també recursos absolutament nefastos. Les aules han experimentat una gran revolució, però no ens oblidem de recuperar la cultura de l’esforç, la concentració i el domini de la paraula, almenys en situació d’igualtat amb la imatge
Montse Estrada

4 comentarios:

Montserrat dijo...

BON ANY 2011!

Montserrat Borrás

Trullas dijo...

L'ensanyament No és la informàtica. La informàtica és una bona eina per l'ensanyament, però fent un simil matemàtic, podriem dir que l'ensenyament és el sunar i la informàtica és el multiplicar.
Trullas

miquel m. lluch dijo...

L'artile de la Sra. Estrada ens vol recordar que per accedir als coneixements, no n'hi ha prou amb la informàtica, cal la cultura de l'esforç, igual que com per aprendre qualsevol matèria, no n'hi ha prou en mirar la pantalla d'un ordinador, cal estudiar.
En canvi de nom, que s'ha fet ara, de l'anterior Conselleria d'Educació per Conselleria d'Ensenyament, també ens vol indicar que, a l'escola, s'hi ensenyen coneixements, però que l'educació és primordialment una tasca dels pares, no de l'escola.
Tant de bo que tots els pares, i la nostra societat en general, ho tingués sempre en compte.

Unknown dijo...

Gràcies Anna per fer ressó del meu article publicat el passat mes de desembre al setmanari L'Actual de Castellar del Vallès. No tinc "informatofòbia" ja que gràcies a aquest medi em puc comunicar amb vosaltres, però l'ordinador és només una eina, actualment una gran eina. Però només això, un mer instrument i no l'altar de l'ensenyament
Montse Estrada