El pacte del temps

La conciliació entre la vida personal i la vida laboral, ésactualment una preocupació, perquè per podere solucionar-lo a d'haver un canvi molt important, amb tots els àmbits.

El pacte del temps no sols afecta només a les dones si no a totes aquelles persones del seu voltant, com poden ser avies i també algunes vegades als avis, perquè tenen que substituir moltes vegades, aquesta mancadel temps laboral amb la vida familiar. Crec que els que surtenb més perjudicats son els fills, al mati els jadins d'infancia obren ven d'hora per poder deixar la mainada, l'hora de recollir dependrà dels horars de la mare o el pare o si tenen avis o cangurs.

Què fem amb aquest nens? Quantes hores tene per estar a cas seva? Quantes poden gaudir de la companyia familiar? Quina necessitat i com enyoren la presencia de la mare o el pare.

Quant comença la primària, han de tenir les seves hores ocupades amb , natació, musica, futbol, ballet, bàsquet...

I no parlem quant ja son ja més grans, com es considera que son més responsables, ja poden dinar sols, també es distreuen amb els ordinadors i i amb jocs què la majoria de vegades no son adients per la seva edat i perilloses per la seva formació.

Tot això ès prou angoixant per les dones que volen tenir una vida personal i laboral, perquè ecònomicament o necessiten o bè perquè han de pujar elles soles als fills o per què volen tenir una indepèdencia com a persones, les dones fa molt de temps què lluiten per tenir un lloc a la societat, per deixar de ser invisibles, per no ser sempre elles les què han de renunciar a tenir un temps personal i dedicar-se més als fills.

Crec què és un compromis molt important què la societat a de assumir, empresaris, polítics i també la parella assolint un acord per les distribucions dels horaris i poder dedicar-se més als fills.