Cada vegada trigo més a escriure, però quant encara no ha tingut temps d’assimilar una noticia que ja t’arriba un altre, esta tot tan
complicat que no se ven be el què vull expressar.
Nosaltres la gent gran parlant de com anat canviat la manera de viure, com han canviat el valors de les coses, el tenir quant més coses millor sense pensar si realment es necessiten o no, els joves, els no tan joves i ha vegades nosaltres la gent grans també, ens em deixat portar per un estat de benestar fictici i ens em anant enfilar fins arribar ha on estem ara.
Crec que s’ha de fer un canvi de vida i començar a viure la realitat crec que es el moment de fer un nou plantejament i veure si em de tenir tantes coses supèrflues que ens podríem estalviar.
Diuen que els vells o la gent gran ( ha mi no em desagrada la paraula vella u soc i viscut la infantesa, adolescència, joventut i la madures ara soc vella) ens dediquem a donar consells ni molt menys. Per a mi mateixa en primer lloc i per tots i totes joves i vells, tindríem que veure com és la nostra convivència, de respecte, estimació si es més important el tenir o el ser.
Crec què arribat l’hora de fer un canvi per el futur, i fer un nou plantejament de vida.
Bé ja u comentava al principi no se ven ve com vull expressar-me potser i barrejat diferents opinions. Soc vella ja e complert 81 anys.
Anna
sábado, 19 de junio de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)