Les dones grans sabem molt de les criis

Xerrada que vaig donar al “Grup de l’Amistat” de la Xarxa de Dones de 50 i més
El mes de març celebrem el mes de la dona treballadora.
Sempre aquest mes recordem fets que les dones han dut a terme i com la dona a tingut al llarg de l’historia un paper important encara que a vegades no estava reconegut la seva aportació. Avui la dona a deixat de ser invisible.
Cada dia ens aclaparen amb tantes noticies referent a la crisi, que he cregut oportú poder recordar i comentar amb vosaltres aquesta problemàtica. Nosaltres la gent gran al llarg dels anys em viscuts bastants crisis. Veníem d’una postguerra llarga, vam tenir que mirar molt com arribar a final de mes amb els ingressos a vegades molt just per cobrir les principals necessitats familiars, havíem de tirar endavant i sortir-se’ns com podíem.
No cal dir què vam aprendré a compra a termini i fins que no pagàvem una no compràvem un altre, (havíem de firmar un munt de lletres) Les dones sobre tot, que era les que dúiem l’economia havíem de fer miracles per arribar a final de mes.
Va ser molt dur... tan homes com dones no em volgut que els fills u tingesin com nosaltres o vàrem tenir. Els vam ensenyar que els diners s’havien de gastar amb mesura ( als fills els i deia que no em dolia mil pessetes ben gastades, però si una desaprofitada )
Van tenir sort. No teníem tants medis de comunicació on els anuncis ens invitaven a comprar amb unes facilitats increïbles quant anaves a un banc per demanar un crèdit si no teníem un bon avalador no et donaven el crèdit
De la nostra generació ençà, ara ja és la tercera o la quarta, tothom s’ha enlluernat amb tantes facilitats per gastar els diners.
Temps enrera no fa pas massa els bancs donaven tantes facilitats amb crèdits per compra pis, cotxe, vacances, que es podien pagar a llarg termini.
Per nosaltres la gent que hem viscut tantes crisis, ens ha servit per donar un valor al diner i mirar de gastar el que realment era o és necessari i actualment hi ha moltes persones amb una pensió molt minsa fa miracles per arribar a fi de mes i algunes encara mira d’ajudar als fills quant tenen problemes.
No volem que això sigui un model de vida com nosaltres em viscut, em renunciat a moltes coses per que vosaltres els més joves tinguéssiu un mon millor, però, si que no us deixeu enlluernar i caigueu en el parany de gastar el que no teniu.
Desitgem que d’ara endavant no pugin jugar amb les il·lusió de les persones, que sapigueu valorar el que de veritat és necessari i no crear unes expectatives que no es poden complir

Anna