domingo, 19 de junio de 2011

Parlament de Catalunya

Al llarg dels meus 82 anys, e viscut moltes manifestacions i al final sempre hi ha hagut uns grups de violents i exaltats que solament han trencat i així desligitimar el sentit de les demandes
Quint espectacle tan violent i desagradable s’ha viscut en el entorn del Parlament de Catalunya, o vaig viure amb molta tristesa. ( Vaig recordar què és la segona vegada que això succeeix, fa uns quants anys també els polítics van ser insultats, i amenaçats a la porta del Parlament)
No entenia com varen poder fer el que van fer, acostar-se tan als parlamentaris agredint e insultar pintant la roba i el cap e intentar pegar-los, va ser vergonyós. (No vaig entendrà com no és va fer un cordo de protecció per on havien de passar els diputats)
El Parlament l’hem de defensar tothom i ho em de fer per les moltes persones, que han lluitat i alguns han donat la seva vida per aquesta democràcia. Segurament té mancances i no és perfecta, però el què em viscut una dictadura l’hem de continuar defensant.
Segueixo donant el meu recolzament als joves, perquè pacíficament i sense aldarulls defineixin les seves reclamacions.
Quant vols donar les teves raons del que demanes, si ho dius amb violència pers tota la raó
Anna

4 comentarios:

miquel m. lluch dijo...

Tots estem tristos per l'espectacle antidemocràtic que varen donar unes quantes persones que en tenen molt poc d'esperit democràtic, ja que, com elles mateixes varen dir, "passen d'anar a votar". No hi creuen. Estaven disposades a no deixar passar ningú, de manera que el cordó de protecció que es podia haver fet, hauria exigit una acció molt més contundent per part dels Mossos d'Esquadra, cosa que, molt encertadament, es va voler evitar.

donajubilada dijo...

hola Anna, m'encanten els teus raonaments. Desprès d'un partit del Barça també hi han aldarulls i per això no perilla el barça. La democràcia és prou forta i aquest moviment té moltes coses positives encara que com al barça se'ls infiltren alguns personatges

Trullas dijo...

Quasi tothom estem d’acord amb les idees que els indignats van expressar en el manifest (que el pot trobar des del bloc de la meva Llar). Però no perdem de vista que els que es diuen Indignats, malgrat ser molts, són una minoria respecta els altres indignats que som els que NO fem acampades

De moment, el que ja hem vist és que en el règim assembleari no es respecten els acord de les majories i s’acaben imposant les minories radicals (o de fora) . No hi ha interlocutors

M’han semblat molt encertades les propostes d’en Mas, i que no han tingut massa ressò “Escoltarem, però res de violència”

Trullàs

Unknown dijo...

Anna me gusta mucho leer lo que escribes!! No dejes de hacerlo nunca!! Gracias por todas tus enseñanzas y sigue luchando siempre por tus ideales. Te envío un fuerte abrazo y un saludo con todo mi cariño desde Cleveland (Ohio, USA).
Yoelvis