Plenari del Consell de la Gent Gran de Barcelona

Com sempre vaig amb retard a entrar al meu bloc, però els finals de curs anem molt atapeïts de feina; reunions, berenars...

El dia 27 de maig de 2008 a les 19,00h en el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona es va celebrar el plenari del Consell Assessor de la Gent Gran.
El motiu era la Constitució del nou plenari del Consell ampliat El Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona és l’òrgan consultiu i de participació de l’Ajuntament de Barcelona, referent a les polítiques de millora de benestar i qualitat de vida d’aquests sector.

El primer Consell de la Gent Gran, va ser aprovat per Decret d’Alcaldia el 1 de juny del 1990.

A partir de diferents revisions i amb acords presos en diferents congressos de gent gran i amb les darreres Convencions de les Veus de la Gent Gran de Barcelona és va fer una proposta de millora i ampliació del Consell amb nous membres (pendent d’aprovació)

Com ha membre durant 8 anys representant la Comissió/Consell de la Gent Gran del Districte de Sant Martí, ha estat una experiència molt positiva, el poder participar i valorar les perspectives de les polítiques de la nostra ciutat per a la gent gran i de retruc pel total de la ciutadania. Moltes vegades quant la gent que t'envolta la notes desanimada i et fa saber les seves queixes perquè allò que necessita no pot tenir-lo, has de dir què és veritat, que encara falten recursos, per poder fer-los afectius amb l’agilitat que els demandats ho necessiten, això em fa mirar enrere i fer un balanç de totes les coses que s'han guanyat i millorat, que val la pena totes les hores que cada membre del consell hem dedicat als grups de treball, i reunions on les nostres opinions referents als aspectes de benestar social, econòmic i cultural, son escoltades i valorades.

Amb aquest nou consell quant (sigui aprovat ) la meva participació serà a títol personal com a membre de la permanent. Nosaltres la gent gran venim d'una època què va ser difícil per tirar endavant, amb moltes mancances culturals, econòmiques i de llibertat, aquestes vivències i experiències que cada u ha viscut amb circumstàncies diferents. La nostra visió de la realitat que ara ens toca viure, encara què és diferent, ens dona la oportunitat de participar i que les nostres propostes siguin escoltades i quant més entitats i grups estiguem presents amb grups de treball.

En els grups de dones que tenim a la Xarxa de Dones, quant parlem de mancances, també parlem del que tenim i ens adonem que si que hem millorat amb moltes coses, i que som ciutadanes de drets i deures i que hem de continuar fen sentir les nostres veus.

Normalment les persones parlem més de les coses negatives i no sabem valorar les positives hem de fer un esforç i no caure en el desànim i més ara amb què és presenta una realitat bastant crua

Anna

Barcelona 28 juliol 2008