viernes, 8 de febrero de 2008

Recupera la memoria

Recuperar la memòria del temps passat

Hem parlat amb un grup de dones més joves de la vida quotidiana, com organitzàvem el nostre temps,
Més o menys la vida de la dona sempre estat treballar molt, tan dintre com fora de casa,
Si que hi ha dones què han dedicat la seva vida a la llar i la família, però, la majoria si podíem ajudàvem a l’economia familiar treballant fora de casa o a la mateixa llar fent diferent tasques com cusin o altres feines on es poguéssim guanyar un diners

Ens els anys 1950 encara teníem tarja de racionament per adquirí els aliments més bàsics, com, pa, oli, llegums... Quant desprès de festejar uns anys decidies formar una família no podies llogar un pis per poder començar una vida sola amb la parella, o et quedaves a casa dels pares o dels sogres, o llogar una habitació amb dret a cuina.
La feina de la llar era tan diferent d’ara, es fregava el terra de genolls, rentar a ma al safareig públic o un que normalment estava a la cuina, les neveres eren de gel, i segons l’economia de la família només es comprava el diumenge, l’aigua per que fos fresca havies d’anar a la font, per cuinar amb moltes cases encara es cuinava amb carbó, no hi havia envasos tot era comprat a pes, els habitacles majoritàriament no hi havia ascensor, gastaves molta energia caminant, netejant, els medis de transport no estaven a tan a l’abast... Ja veieu la nostra vida quotidiana era molt feixuga
Els homes havien de treballar molt fent hores extres per augmentar els ingressos per tirar la família endavant
La dona era la responsable de que tot funciones a dintre i fora de casa.
Nosaltres aquestes dones que avui ja som velles, vàrem renunciar a molts drets nostres perquè els del voltant, marits, fills, avis, tinguessin el seu lloc a la família i a la societat, tan homes com dones, fèiem de tot, cosidores, cuineres, infermeres, economistes(per poder arribar al final de mes)
Volíem que els nostres fills tinguessin uns estudis i un benestar que nosaltres per culpa d’una guerra injusta no vàrem tenir. Una de la meva tasca com a mare va ser que els nostres fills col·laboressin a la llar, els i feia un llistat i cadascú tenia una tasca que fer i era rotativa cada setmana, perquè teníem una responsabilitat com a membres de la família, ( avui comparteixen la feina de la llar amb les seves parelles).

L’actualitat d‘avui es diferent, la dona esta introduint noves formes a la seva vida, vol ser visible tenint activitat socials i públiques, això suposa un canvi a la societat, a la família, hi ha la vida quotidiana, es cert que hi han medis que les dones grans no teníem.
Amb aquesta conversa que em tingut els i fet una reflexió, no pas un consell, es molt important aquest canvi que esteu introduïen en la vida quotidiana i principalment a l’entorn domèstic, demaneu l’aportació de la família, marit o company, fills/es...perquè sinó la dona continua sent la que carrega amb tota la responsabilitat.

Les dones grans hem tingut una part molt important amb aquesta societat d’avui.
Hem lluitat perquè vosaltres homes i dones tinguéssiu uns estudis, una igualtat de condicions, un independència, que nosaltres no vàrem tenir, el nostre desig seria veure
tenen la mateixa igualtat de condicios

Anna